La caiguda de la confiança en el govern federal dels EUA, no és que sigui una novetat perquè la cosa fa temps que va malament, però sí que és oportú recordar-ho en la perspectiva electoral.
El gràfic adjunt del Centre d’Investigació Pew sobre la confiança en el govern federal dels EUA ens aporta una visió valuosa ens aporta una visió valuosa. Podem constatar com, passat un primer període que correspon al mandat d’Eisenhower i Kennedy, molt aviat s’entra en una continuada caiguda de pèrdua de confiança que comença amb Johnson el 1964, quan va arribar a assolir la increïble xifra per a les dades d’avui en dia del 77% de confiança. Després del seu mandat i el de Nixon van provocar la caiguda que arriba al seu punt més baix, primer amb Ford amb el 36%, i encara més amb Carter amb el 26%.
I aquesta és la tònica general, fins i tot més baixa, fins a arribar als nostres dies, amb dues excepcions remarcables. La del període Reagan en el qual la corba manifesta un clar creixement, que arriba fins a un màxim del 45% i acaba el mandat amb un 41% de confiança, i el període final de Clinton i inicial de Bush en el qual la confiança remunta i Bush el 2001 arriba al valor més alt des dels anys 70, un 55%, és clar que després s’entra en una caiguda negativa i acaba la presidència amb el 24%.
La gràfica no deixa dubtes sobre la idea tan estesa a Europa que Obama va ser un bon president. Potser sí que per als europeus, però no per als americans, perquè va començar amb un 25% de confiança i va acabar amb un paupèrrim 19%. De fet, la major part dels anys la seva mitjana se situa entorn del 20%. Això també ens diu molt sobre com els nostres mitjans de comunicació construeixen mites. Pels nord-americans, Reagan és el president molt més valorat, més del doble que Obama. Després ve Trump que es mou en aquestes xifres, però que a finals de mandat remunta i arriba al 24% i Biden que arrenca d’aquesta xifra, cau, si bé creix una mica més fins abans del debat que l’ha condemnat assolint un 22%.
Amb una perspectiva global, la confiança en el govern dels EUA va començar a decaure el 1960 a la guerra del Vietnam, va continuar els 70 amb l’escàndol del Watergate, va millorar entre mitjans dels 80 i mitjans dels 90 per després decaure i instal·lar-se en una situació ben adversa. Aquesta desconfiança en el govern federal ajuda a entendre per què el discurs de Trump, tan contrari a aquesta instància, té adeptes irreductibles.
En les condicions actuals, i són xifres anteriors al debat Biden-Trump i, per tant, les actuals necessàriament són pitjors, el president tenia un 62% d’opinions desfavorables i un 37% de favorables, mentre que Trump presentava uns resultats lleugerament millors, 59% contra 39%. Kamala Harris, per la seva banda, tenia un percentatge d’opinions desfavorables del 60% i de favorables del 36%, per tant, si no aconsegueixen instal·lar-li un coet propulsor, la percepció de l’electorat no és de cap manera millor que la de Biden.
En definitiva, aquestes dades més de fons conserven la conjuntura que defineixen les enquestes d’avantatge de Trump i la necessitat del partit demòcrata de retirar l’actual president en exercici com ja van fer, recordem-ho, amb el president Carter.
La confiança pública en el govern federal dels EUA és la més baixa des de 1958. Les raons darrere d'aquesta tendència històrica i el seu impacte electoral Click To Tweet
Loading ...
