El greu perill de la repetició electoral

La gran amenaça d’haver de tornar a anar a les urnes és ben real perquè qui té la clau per decidir-ho, Puigdemont i JxCat, obtindria massa beneficis perquè la temptació no es converteixi en pràctica.

En realitat aquest grup polític, més enllà de les importants pressions que rep i rebrà de tota mena de poderoses instàncies, també internacionals, en prémer el botó de la seva negativa a investir a Sánchez només li comporta beneficis. Constatem-ho:

1. Quan l’independentisme sembla esgotat i dividit com mai, i de fet com a mínim la direcció i una part d’ERC ja hi ha renunciat, es presenta l’oportunitat d’una injecció vitamínica formidable en demostrar que des del plantejament independentista es pot paralitzar l’estat espanyol i tombar-li la mà en el pols.
2. L’esforç per aconseguir aquesta “gesta” és mínim i la logística encara més. No calen grans mobilitzacions ni aldarulls, ni existeix risc de repressió. És tan senzill com votar “no” en el Congrés dels Diputats.
3. Presentar-se a Catalunya a les rengles de l’independentisme, que potencialment signifiquen de l’ordre del 40% de la població, demostrant que el que s’anava predicant de confrontació amb l’estat es du a terme i a més amb èxit, significa recuperar la massa d’abstencionistes decebuts i d’una bona part de votants d’ERC i fins i tot d’aquell sector que ara ha votat el PSC per temor que Vox formés part del govern.
4. Després d’unes noves eleccions, JxCat estaria més fort que mai al Congrés, això per una banda. Recuperaria les velles grans representacions de CiU amb tot el que això significa i si a més es tornessin a produir resultats que no donen la majoria absoluta a cap dels dos blocs, el seu poder de paralitzar el nou govern seria total.
5. El conflicte que tot això generaria és el somni daurat de l’independentisme català. Tornar a fer-se important al món i tenir un pes determinant a la UE perquè la crisi de l’estat espanyol amenaçaria l’estabilitat de la UE. JxCat i Puigdemont es convertirien, vulguis que no, en grans interlocutors de la política europea. Naturalment, per assolir-ho han de demostrar que tenen força, és a dir, prèviament han d’haver paralitzat el govern amb el seu “no”. No en tenen prou amb un gest que acabi una vegada més emmotllant-se al poder de Madrid.
6. Les eleccions a la Generalitat del 2024 serien camp adobat per a un èxit de JxCat que podria recuperar el govern i la presidència.

Mai un partit polític ha tingut una oportunitat tan gran de passar del declivi a una victòria històrica i rotunda

Mai un partit polític ha tingut una oportunitat tan gran de passar del declivi a una victòria històrica i rotunda. Per això és tan real el risc que s’hagin de repetir les eleccions perquè les expectatives de benefici per al grup que té la clau a la mà són insòlitament altes.

Naturalment, suspendre les eleccions seria traumàtic. Ho seria per als socialistes, que veurien en risc la possibilitat de continuar governant, però sobretot generaria un problema per a la gestió del propi estat. Caldria prorrogar el pressupost en un moment molt delicat d’increment dels tipus d’interès, de necessitat de reduir l’endeutament i el dèficit públic. Hi hauria al llarg de mig any com a mínim un govern en funcions i que, per tant, tindria molt limitades les seves capacitats d’actuar. La negociació del fons quedaria congelada i amb ell la seva arribada. La inversió estrangera s’ho pensaria dues vegades perquè l’escenari seria d’una gran incertesa política.

Tot això està a la vista i és una de les raons perquè Aragonès s’escarrassi demanant a JxCat anar de bracet a negociar a Madrid, perquè si l’atrapa ja no el deixarà. Volen que la possibilitat de dir “no” a Sánchez desaparegui del mapa i a més que JxCat sigui còmplice de l’estratègia de la famosa “taula de diàleg” d’ERC. Els pròxims dies i setmanes seran d’aquells que poden fer història.

 Loading ...