informe consell d'estat

Per què és tan escandalós l’informe del Consell d’Estat que el govern vol ocultar?

En la tramitació de l’important decret llei sobre la forma de gestionar els ajuts dels fons europeus, es va produir un fet insòlit: el govern va ocultar l’informe del Consell d’Estat i es va negar a fer-lo públic. Aquest text legal va ser convalidat pels pèls gràcies a la insòlita abstenció de Vox, que ara es troba en la necessitat d’explicar per què no li va semblar important conèixer què deia el Consell d’Estat.

Ara, un cop aprovat, s’ha tingut coneixement públic del seu contingut i l’escàndol es multiplica. Fins i tot cal qüestionar si l’aprovació va ser vàlida, perquè les objeccions que planteja la més alta instància assessora de l’estat són molt greus.

L’informe posa en relleu que per complir amb l’oportunitat històrica, que signifiquen els ajuts europeus, la gestió d’aquests no només ha de ser flexible sinó que ha de “mantenir un rigorós control pel que fa a l’assignació dels fons i la seva vinculació als fins per als quals són concedits”. I aquí és on plora la criatura. El Consell d’Estat assenyala una sèrie de greus inconvenients que presenta el decret llei aprovat en “l’eliminació o modulació dels mecanismes de control en matèries tan sensibles com la contractació administrava, els convenis administratius o les subvencions”.

El Consell d’Estat fa tres grans observacions, llegeixis crítiques, que qualifica “d’essencials” per “assolir un elevat nivell de seguretat jurídica i econòmica en la gestió dels fons europeus”:

  1. La necessitat de recavar tots els informes preceptius que es determini legalment, inclòs al dictamen del Consell d’Estat abans de resoldre els corresponents procediments i de sotmetre a fiscalització prèvia els expedients finançats amb càrrec al citat fons”. El Consell d’Estat està dient que el decret llei no eximeix de res del que determina la normativa pel que fa a informes preceptistes, i especialment els que assenyala el mateix Consell d’Estat a l’informe. Aquest fet altera substancialment la mecànica, si és que es pot dir així, del decret que responia a la metodologia de “yo me lo guiso, yo me lo como”.
  2. La necessitat de dur a terme una correcta tramitació dels projectes inclosos els decrets llei a fi que les mesures que en ell s’adopten estiguin degudament justificades i ponderades”, i aquí ve una altra bufetada “destaca en aquest sentit l’absència en l’expedient consultat de tota exposició motivada i suficient de les raons que justifiquen l’atenuació o, fins i tot, la supressió dels mecanismes de control. És essencial que la memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu reculli per a cada una de les previsions que suposen una flexibilització dels mecanismes de control, una explicació detallada de les raons que la justifiquen i dels beneficis que a ella es vinculen”. En definitiva, el que diu el dictamen és que el govern no justifica el per què el control serà feble o inexistent, fet que sens dubte crida extraordinàriament l’atenció.
  3. És pertinent que “la memòria dugui a terme també un estudi de l’impacte pressupostari de les mesures previstes”. Aquest és un fet que posa en relleu també la manca de rigor que incorpora el decret llei.

Hi ha moltes més observacions que el desqualifiquen, com són, en relació amb la qualificació com a modificacions contractuals de les noves unitats d’obra, que s’incorporin als contractes d’obra, la necessitat de reforçar els mecanismes de supervisió dels projectes d’obra i la responsabilitat de projectistes i supervisors. També la necessitat de disposar de “terminis suficientment amplis per realitzar les avaluacions ambientals amb tota garantia”. Xoca en aquest sentit tota omissió a aquest capítol, quan al mateix temps es parla com a política europea del govern de la transició ecològica i de la sostenibilitat.

Realment l’informe alerta sobre la necessitat de mesures precises per assegurar el compliment dels objectius tant des del punt de vista normatiu, amb l’aprovació dels desenvolupaments reglamentaris precisos, com des del punt de vista de l’execució, i per tant, de la dotació necessària de recursos materials i humans.

És inadmissible, i mereix una censura política formal, que s’hagi ocultat aquest document en el qual es posa al descobert la niciesa del decret llei en una matèria tan important i que fa més la sensació d’un sistema de “barra lliure” que es determinarà des de la Moncloa, que d’una metodologia racional perquè els fons beneficiïn realment al conjunt de la societat espanyola. I tot encara es veu agreujat en una política institucional que, vistos els antecedents de dècades en matèria de corrupció, necessita claredat i transparència.

L’informe posa en relleu que la gestió d’aquests ha de “mantenir un rigorós control pel que fa a l’assignació dels fons i la seva vinculació als fins per als quals són concedits. Click To Tweet

Seria bo per Catalunya un govern amb ERC, JxCat i la CUP?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.