inflació

Inflació: ens venen un sopar de duro

Ens expliquen que la inflació és sobretot conseqüència de la guerra i dels preus de l’energia i sobretot del gas. El president del govern, Pedro Sánchez, no es cansa de reiterar que la culpa de tot plegat és de Putin. Estaria bé que aquest fos el motiu, el problema és que no va per aquí i, per tant, no serà ràpid ni fàcil que es redueixi. Evidentment que la guerra i el gas intervenen en l’equació, però ni la inflació ha començat amb ells ni es reduirà màgicament quan el conflicte acabi.

En aquest moment una de les causes de l’encariment dels productes alimentaris no és exactament la guerra, perquè la collita amenaçada és la pròxima i no la que ja estava emmagatzemada. La raó és l’especulació que ja fa mesos que s’ha iniciat. En el cas de l’energia, l’OPEP torna a tenir la paella pel mànec com en les dues crisis provocades pel xoc del petroli de la dècada dels 70 del segle passat. Feia, per tant, molt de temps que el càrtel del petroli no assolia per la seva producció nivells tan alts, ni podia sostenir amb tanta facilitat les seves exigències. I aquest laberint s’ha situat a Europa pel seu propi impuls. Cal recordar que l’altra partenaire del conflicte amb Rússia, els EUA, no té cap problema d’aprovisionament d’energia, donat que fins i tot l’exporta.

El resultat és que segons l’OCDE en la seva revisió de finals de març, assenyala que la inflació pujarà com a mínim 2,5 punts per sobre del que estava previst a finals del 2021. El director del Banc de Pagaments Internacionals, Agustín Carstens, assenyalava que podíem haver entrat en una era d’inflació global.

Aquesta circumstància era deguda a una sèrie de factors:

Un d’ells és el de la desglobalització. Des de l’inici dels anys 90 hi ha hagut un procés accelerat de globalització que ha permès a les economies desenvolupades aprofitar els baixos costos salaries dels països emergents, i produir d’aquesta manera d’una forma més massiva i econòmica. Aquest període ha estat denominat pel que fou president de la Reserva federal dels EUA, Alan Greenspan, com de la “gran moderació” perquè les forces deflacionàries han mantingut els preus molt baixos. Es referia concretament a la globalització, la tecnologia i la demografia, resultat del procés d’envelliment occidental que, per definició, té conseqüències de reducció de la inflació i fins i tot de generar deflació.

Però junt amb la desglobalització, hi ha hagut un altre factor que ha impulsat els preus a l’alça que és el canvi del model energètic: l’aposta per les energies renovables, que encara no cobreixen tota la demanda, i el cost addicional per les fonts derivades del carbó, el gas i els hidrocarburs, és a dir, les que tenen impacte ambiental, que han hagut de pagar l’impost sobre la producció de CO₂. De fet, els preus de l’energia s’estan incrementant des del passat estiu i no és, per tant, un fet recent.

Una cosa semblant es pot dir de l’alimentació. Ara té el nivell de preus més alt des de l’inici de la sèrie històrica el 1990, i a principi d’enguany s’ha produït un salt important, però de fet els preus s’han incrementat des de mitjans del 2020, situant-se per sobre a hores d’ara dels registrats el 2008 i el 2011, períodes marcats per crisis alimentàries mundials  i revoltes socials. Va ser en aquest moment, per exemple, quan es va produir la Primavera Àrab. L’onada d’increments de preus no s’ha format ara mateix, la guerra i les sancions econòmiques l’únic que fan és estimular el que ja s’estava produint.

En aquest escenari no es pot oblidar una envolvent que ara passarà factura: el de les polítiques monetàries i fiscals molt laxes concebudes per fer front a la Gran Recessió i a la pandèmia. S’ha posat en joc una immensa massa monetària al servei de les grans economies i segons explica l’ortodòxia amb el Nobel Milton Friedman, la inflació és sobretot un fenomen monetari.

En conseqüència, el que estem veient ara són els efectes d’haver generat, i en part encara continua, aquest gran volum de diners en circulació. Semblava que la globalització havia fet desaparèixer el risc d’una conseqüència directa del baix preu dels diners sobre l’augment dels costos de producció. Ara, per les circumstàncies, es veu clarament que no és així.

Per tant, costos de l’energia, gas però també petroli i taxa de CO₂, tendència a l’alça dels preus alimentaris, desglobalització i laxitud de les polítiques fiscals i monetàries són les que estan en la base de la inflació actual i no sembla que aquest complex mecanisme pugui desarticular-se en uns pocs mesos.

Creus que ens afectaran molt les noves variants del coronavirus?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú