indicadors de benestar

Els indicadors de benestar i progrés social de la Generalitat assenyalen amb claredat problemes greus i creixents de la societat catalana

El departament d’economia i hisenda ha publicat els indicadors de benestar i progrés social de Catalunya. És un conjunt de dades que intenten expressar una visió més completa que la que aporta el PIB. La majoria d’elles comprenen el període 2010-20, si bé algunes arriben fins al 2021. Les que fan referència als indicadors sobre l’atur, i altres només arriben fins al 2013, com les relacionades amb la pobresa i desigualtat.

El conjunt assenyala que Catalunya no viu un bon moment. El primer indicador és el de la renda mitjana neta de les llars que registra un lleuger increment del 5% en l’última dècada, però com es tracta d’euros corrents, per tant, no s’ha descomptat l’efecte de la inflació, és evident que la renda mitjanada de Catalunya en termes de poder adquisitiu real de les llars no s’ha mogut al llarg d’aquest període. Si la dada s’hagués prolongat fins al 2021, naturalment aquest indicador seria pitjor perquè hauria registrat la gran davallada del 2020.

Una sèrie d’indicadors, 15 en total, defineixen el perfil de les condicions de vida en termes econòmics. D’aquest conjunt es pot constatar com totes les variables relacionades amb l‘atur han millorat des del 2010, cosa lògica perquè ja s’havia iniciat la crisi feia 2 anys i aquesta és una dada positiva. L’única excepció és l’atur de molt llarga durada que pràcticament no s’ha mogut. Ha passat del 2,5% al 2,6%. Així i tot, els nivells en relació amb Europa continuen sent molt alts sobretot per l’atur entre els joves, que està situat el 2021 en el 28,9%.

Al mateix temps a l’altre conjunt de dades que expressen situacions de desigualtat i pobresa han empitjorat sensiblement. Per exemple, tenim una taxa de menors de 18 anys en risc de pobresa o exclusió social (AROPE) del 35,9%, que és una dada molt dolenta perquè assenyala que una mica més d’1/3 part dels joves comença la seva vida adulta amb una extrema desigualtat d’oportunitats. En relació amb l’atur, i aquí jugaria la qüestió de l’empitjorament de la pobresa, cal subratllar que ha disminuït en gran manera la cobertura de les prestacions de desocupació, que el 2010 eren del 42,55% i ara del 29,9%. Tenim així dibuixat un primer panorama amb unes llars amb un poder adquisitiu que no s’ha modificat en termes reals dels del 2010, una clara reducció de l’atur, però al mateix temps un augment de la pobresa i un lleuger creixement de la desigualtat.

En el capítol de salut, milloren els indicadors relacionats amb l’esperança de vida, d’esperança de vida amb bona salut, d’estat de salut autopercebut i de satisfacció amb els serveis sanitaris públics. Per tant, el balanç en aquest capítol és positiu, excepte en el capítol sobre la salut mental de la població de 4 a 14 anys que ha empitjorat sensiblement i que ja afecta el 10,6%.

La depressió i l’ansietat entre els adults, que va assolir un màxim el 2011 amb un 21,4%, havia anat reduint-se progressivament fins al 17,2%, però el 2020 va tornar a remuntar fins al 19%. Amb tot, cal formular una important objecció: les dades que es donen sobre esperança de vida arriben fins al 2019 i, per tant, no recull la mortalitat extrema que es va produir el 2020 i que va comportar una reducció substancial precisament d’aquests indicadors. En conseqüència, en aquest cas les xifres no registren la situació real.

Els indicadors d’educació aporten una de freda i una de calenta. D’una banda, empitjora, cosa coneguda. Les competències bàsiques dels alumnes en els dos extrems, el de la proporció d’alumnes amb baix rendiment en aquest àmbit que creix, i d’una altra el de l’alt rendiment en competències bàsiques que disminueix i ens situa en una pèssima posició. En contrapartida, milloren els indicadors d’abandonament prematur de població nini i de formació permanent. El problema a partir de l’any que ve serà que alguns d’aquests indicadors deixaran de tenir sentit perquè el sistema de qualificació i aprovats es veu substancialment modificat. Si aquest sistema de la llei Celaá es manté, anirem a les palpentes i on es registrarà l’augment de l’impacte negatiu de la mala preparació serà a la universitat.

En general milloren tots els indicadors relacionats amb el medi ambient. En contrapartida, l’àmbit de l’habitatge demostra la magnitud d’aquest forat negre en les polítiques públiques a Catalunya perquè tot el conjunt d’amidament que es fan assenyala un clar deteriorament: cada cop es necessiten més recursos per pagar la llar, hi ha una fracció creixent de població que paga amb retard les despeses de l’habitatge i és molt elevat el nombre de llars que tenen problemes de contaminació, humitat i manca de llum, fins a arribar el 2020 al 38,6% del conjunt. És evident que aquí hi ha una mancança d’una extraordinària importància.

En seguretat i transport, els indicadors tenen una gran feblesa perquè són pocs, i alguns d’ells, com el de la percepció de seguretat al municipi, molt incomplets. D’altra banda, la xifra sobre fets contra el patrimoni no és representativa en ser l’últim any, el 2020, el dels confinaments, que van registrar una caiguda en picat de tots els delictes. Si en lloc d’efectuar la comparació amb aquest any ho fem amb l’anterior, aleshores es percep que els delictes contra el patrimoni han augmentat sensiblement des del 2010, passant de quasi 462.000 a més de 502.000.

L’apartat d’inclusió, drets i participació i amb l’indicador més complet dels 4 que integra, podem constatar quan de greu és el problema de la confiança en els polítics catalans. En una escala de 0 a 10, si el 2010 suspenia aquest indicador amb un 4,5, el 2021 està situat ja en el suspens profund amb una qualificació de 3,4. Catalunya té un greu problema amb els seus polítics.

L’últim apartat, oci i cultura, que conté 4 indicadors, assenyala un empitjorament en la despesa de serveis culturals i en l’oci actiu de la població de 13 a 14 anys, que registra una progressiva regressió des del 2014. Millora clarament l’activitat física saludable de la població de 15 a 69 anys, que ja assoleix un 83,2%, i l’ús d’internet que es pot dir que arriba ja a tota la població, donat que la magnitud se situa amb un 93,5%.

És evident que el sistema podria millorar-se incorporant altres indicadors bàsics, com per exemple la taxa de natalitat o en un altre ordre el dèficit de la Seguretat Social a Catalunya per situar-ne dos d’important. Però sens dubte és un pas endavant per tenir visions del país més complexes i completes que el que ens aporta l’evolució del PIB.

És evident que el sistema podria millorar-se incorporant altres indicadors bàsics, com per exemple la taxa de natalitat o en un altre ordre el dèficit de la Seguretat Social a Catalunya Click To Tweet
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú