L’Índex de Desenvolupament Humà, (IDH) és un sistema de mesurament del grau de desenvolupament dels països que cerca una visió més completa que la del PIB, per mitjà de tres factors:
- La salut, mesurada per l’esperança de vida en néixer.
- La facilitat d’accés a l’educació, mesurada pels anys escolarització esperats en néixer i una mitjana d’anys d’escolarització de l’edat adulta.
- L’economia mesurada pel PIB per càpita.
Per amidar cada factor es crea un índex en relació amb cada país que oscil•la entre 0, que seria la pitjor situació possible, i 1, la mesura òptima. Aquests tres indicadors donen lloc a un indicador que el resumeix, IDH, i que és l’arrel cúbica del producte d’aquells tres índexs. Com més a prop sigui el valor de l’índex a 1, més desenvolupat serà el país. En general, es considera que tenen un nivell alt de desenvolupament tots aquells que se situen a partir del 0,8 i que corresponen a 66 països de tot el món. Espanya forma part d’aquest grup i està situada en el lloc 25. Per tant, ocupa una bona posició, sobretot deguda a la seva elevada esperança de vida, que és el factor que empeny més a l’alça l’IDH.
Aquest mateix sistema d’indicadors s’aplica a les diferents comunitats autònomes, i és quan baixem a aquest detall que podem constatar la mala evolució de Catalunya.
El nostre país tenia un IDH el 1981 de 0,851 que el situava en quarta posició, però molt pròxim als tres primers: Comunitat de Madrid (0,857), País Basc (0,856), i Navarra (0,855). El 1990 l’IDH havia millorat en totes les comunitats de manera que fins i tot aquelles que els anys 80 no arribaven al llindar de 0,8, com Andalusia, Castellà la Manxa i Extremadura, ara ja el superaven clarament.
Però l’any 2000, aquesta situació havia empitjorat. Centran-nos en Catalunya denotava un IDH de 0,836, sensiblement inferior al del 1981. És a dir, havíem retrocedit i a més en una magnitud significativa, perquè mentre que la mitjana espanyola havia disminuït 2 mil•lèsimes del 0,827 al 0,825, Catalunya havia vist reduït el seu IDH en 15 dècimes.
Mentrestant, el País Basc mantenia el mateix valor el 2000 que el 1981, i Madrid, apartant-se de la tònica general, l’havia millorat en 6 mil·lèsimes.
L’evolució posterior al 2000 fins al 2015 assenyala un extraordinari allunyament del País Basc i sobretot de Madrid en relació a Catalunya i una creixent proximitat d’Aragó a la nostra comunitat. Concretament per aquest últim any Madrid assoleix un IDH de 0,922 i el País Basc de 0,915, mentre que Catalunya només arriba el 0,897 i Aragó ja es situa al 0.889. Hi ha, per tant, un progressiu distanciament de Catalunya del grup de capçalera. El nostre país continua mantenint la quarta posició, però ho fa cada vegada a més distància dels tres primers, mentre que s’escurcen les diferències amb els que ens segueixen.
Loading ...
