La gran esperança de Kíev i dels governs europeus era que el conflicte bèl·lic a Ucraïna tingués una resolució ràpida en favor d’aquest país.
Per tal d’aconseguir-ho, i un cop descartada la solució diplomàtica, la principal via era la contraofensiva ucraïnesa de primavera.
Principals operacions militars de la primavera-estiu
El pla ucraïnès reposava en tres factors clau: l’equipament relativament modern enviat per Occident, l’entrenament massiu dels ucraïnesos reclutats durant el primer any de guerra (i que també comptà amb una participació occidental important), i l’assessorament i la intel·ligència facilitades pels Estats Units.
No obstant, els atacs ucraïnesos que començaren a inicis de juny ben aviat demostraren ser un fracàs operacional, i Ucraïna perdé algunes de les seves millors unitats intentant perforar sense èxit les línies de defensa russes al sud-est del país.
Des de finals de juny, Ucraïna ha hagut de rebaixar dràsticament les seves ambicions militars. Els seus progressos sobre el terreny s’han resumit en la captura de diverses poblacions menors i en la perforació parcial de la línia principal russa, sense aconseguir trencar-la.
Rússia per la seva banda ha contestat amb atacs secundaris al nord-est, que també s’han saldat amb progressos gens significatius.
L’únic front en que la guerra ha pres un canvi de rumb des de la contraofensiva ucraïnesa ha estat en el teatre d’operacions del mar Negre. Ucraïna hi ha aconseguit amb certa perícia trencar el bloqueig naval rus i fer que per primer cop des del començament de la guerra vaixells mercants puguin carregar i descarregar als seus ports, independitzant-se dels acords del gra amb Moscou.
Guerra de maniobres, guerra de posicions i guerra de desgast
Amb tot, els analistes militars ja apunten que el conflicte ha adoptat un caràcter nou, de guerra de posicions.
En contraposició amb la guerra de maniobres que havia predominat durant l’ofensiva inicial russa i la contraofensiva ucraïnesa de finals d’estiu del 2022, la guerra de posicions es caracteritza per la incapacitat de cap bàndol de realitzar avenços significatius sobre el terreny. També es vincula amb la fortificació del front i amb un cert empat tècnic de les forces enfrontades.
Alguns estudiosos militars parlen de l’equilibri entre l’armament defensiu (per exemple, l’artilleria o les municions guiades contra-carro) i l’ofensiu (per exemple, els carros de combat). En les circumstàncies de l’actual conflicte bèl·lic el primer hauria demostrat dominar al segon, fomentant per tant les estratègies basades en la defensa i el manteniment de posicions, i incrementant els costos de llançar atacs fins al punt de fer-los inacceptables.
La guerra de posicions tendeix a convertir-se en una guerra de desgast, en la qual els dos bàndols entren en una dinàmica perversa que consumeix recursos humans, materials i financers fins que un dels dos els exhaureix.
La Primera Guerra Mundial és la guerra de desgast per antonomàsia i deixa perfectament en evidència la proporció del desastre humà, econòmic i social que comporta per a tots els països implicats, incloent el vencedor. Per tant, que l’actual conflicte a Ucraïna adopti les seves característiques és una molt mala notícia per als dos bàndols.
Té Ucraïna més possibilitats de perdre una guerra de desgast contra Rússia?
El debat està servit per saber si Rússia o Ucraïna estan millor preparades per a suportar una guerra de desgast.
Alguns analistes apunten que Ucraïna té garantit el suport militar i financer d’Europa i els Estats Units, i que per tant podria aconseguir situar-se en un pla tecnològic superior que li permeti posar fi al conflicte.
Aquesta visió però no té en compte diversos factors clau.
El primer és el temps que hauria de passar -durant el qual l’assistència occidental hauria de ser ininterrompuda- perquè Ucraïna aconseguís situar-se en una posició tecnològica suficientment dominant. És en el millor dels casos qüestió d’un parell d’anys, i això sense tenir en compte que Rússia també està modernitzant a marxes forcades el seu arsenal amb el suport directe de l’Iran i indirecte de la Xina.
En segon lloc, tampoc té en compte que Rússia es pot valer econòmicament per ella mateixa gràcies a les exportacions de matèries primeres i d’energia, mentre que Ucraïna és molt més dependent de l’ajuda exterior, i per tant sensible als canvis de rumb polític estrangers.
En aquest sentit, si la crisi econòmica i financera que amenaça a Occident acaba arribant durant els propers mesos, Ucraïna podria veure’s progressivament privada dels recursos que necessita per prosseguir la guerra.
En tercer lloc, la demografia juga clarament contra Ucraïna: el país és menys d’un terç de Rússia, però és que a més la seva taxa de fertilitat és sensiblement menor i pateix des de fa anys un autèntic èxode de població cap als països d’Europa central i de l’oest, que la guerra ha accelerat encara més.
En definitiva, una guerra de desgast situa tant Kíev i Moscou en el pitjor escenari possible. No obstant, en principi aquesta penalitza comparativament més a Ucraïna. Per la seva banda, Occident i Europa en particular han de ser conscients que el preu per mantenir la seva posició favorable a la via militar podria resultar inassumible.
Loading ...
