El Partit Popular ha guanyat les eleccions celebrades el passat dia 23 de juliol, però tot fa preveure que no governarà perquè no ha aconseguit la majoria absoluta amb els socis previsibles. La conjunció d’altres grups permetrà que el nou govern sigui de continuïtat, presidit per Pedro Sánchez i sostingut per un ventall heterogeni de partits, inclosos els independentistes. Potser un govern encara més “frankenstein” del que hi havia fins ara.
El fet que el PP, i el conjunt del bloc de dretes, no hagi assolit les expectatives és motiu de joia i entusiasme per a molts, i de disgust i de sensació de fracàs per uns altres. És comprensible i lògic, i més quan les posiciones estaven tan polaritzades.
Però hi ha un aspecte que voldria ressaltar: el fet que s’està convertint en sistèmic que a ajuntaments, comunitats autònomes, i ara l’Estat, governi qui ha perdut les eleccions i no els que les han guanyat. No poso en qüestió que és democràtic, que és reconegut legalment, que és legítim el govern local, autonòmic o nacional que en surt, però no deixo de pensar que és una forma més de burlar el vot del ciutadà. Tot està basat en les maniobres i els interessos polítics partidistes, per molt legals que siguin.
En primer lloc, dubto que s’estigui pensant en el bé comú. Aquest principi fonamental de l’acció política ha desaparegut de la praxi i del llenguatge dels polítics. Tot queda reduït a l’aritmètica i a veure qui me’n dona més. No importa desplaçar a aquell que ha escollit en major grau la ciutadania.
Hi ha molts exemples de les recents eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. En poso un que conec amb detall, el de la ciutat de Tortosa.
La que era alcaldessa, de Junts per Tortosa-Junts per Catalunya, no va aconseguir la majoria absoluta (11 regidors) només per 14 vots, i va quedar amb 10 regidors. Un acord de tots els altres partits, Comuns-PSC-ERC-CUP, la va fer fora, perquè sumaven 11 regidors. Es donava la circumstància que tots aquests partits s’havien ensorrat a les urnes respecte a les eleccions del 2019, un fracàs absolut que va portar fins i tot a dimissions, i que l’única que havia incrementat una gran quantitat de vots i regidors era l’antiga alcaldessa, però va quedar descavalcada del govern.
Penso que fora bo en la política tornar a la mirada dels infants, els que diuen les coses tal com les veuen sense fer càlculs maquiavèl·lics ni buscar interessos. Els que poden dir sense embuts allò de què el rei anava despullat malgrat que tots els “intel·ligents” adults hi veien vestits preciosos.
Si es fa una cursa i hi ha un que guanya, fins i tot arribant molt abans que els altres, cap nen entén que el premi sigui per al que ha arribat segon, o tercer, o quart. Si un equip guanya la Lliga, la Copa no pot ser per a aquell que té menys punts.
Però això és el que passa en política i no en una situació puntual, sinó de manera sistemàtica.
Hi ha molts exemples de les recents eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. En poso un que conec amb detall, el de la ciutat de Tortosa Share on X
