Les previsions de l’OCDE pel conjunt de països industrialitzats del món revela que Espanya serà, entre els desenvolupats, el país que més patirà econòmicament els efectes de la pandèmia. La previsió per enguany és que el PIB caigui un 12,8%. És una dada històrica. Hauríem de retrocedir a la fi de la Guerra Civil per trobar un desastre de proporcions semblants; en altres paraules i sense exagerar, Espanya està vivint una “guerra” amb morts i destrucció del sistema econòmic, però sense el soroll de bombes ni les imatges d’edificis enderrocats. La recuperació per al 2021 serà important però quedarà lluny de compensar la pèrdua, donat que l’augment del PIB serà del 6,3%, menys de la meitat del que s’haurà perdut. Amb aquestes previsions fins i tot serà difícil que el 2022 ens hàgim recuperat de la davallada. Un cicle de crisi tan pronunciat i llarg i tan pròxim a l’anterior pot deixar molt delmada la societat espanyola.
Però tot i ser dolentes aquestes xifres, encara ho són més quan es contemplen els indicadors del conjunt del panorama, conseqüència de la gestió del govern espanyol perquè pràcticament són únics pels seus pèssims resultats, en el món desenvolupat, fins i tot pitjor que Itàlia.
El perfil del desastre és aquest:
- Una mortalitat superior a l’1%, una de les més grans del món, tot considerant que la xifra és l’oficial i que ja se sap que infravalora la real com a mínim en una tercera part.
- Junt amb el Regne Unit els primers en nombre de morts en proporció a la població, també atenint-nos a les xifres oficials. Bèlgica, teòricament el primer, incorpora en la comptabilitat dels morts els casos sospitosos, cosa que Espanya no fa.
- També dels primers en nombre de metges i sanitaris contagiats.
- Junt amb la Xina, el país que ha tingut un període més llarg de restriccions severes i d’excepció als drets constitucionals.
- Punt i a part mereix la pràctica suspensió de la vida parlamentària iniciada el 19 de març i que va durar fins ben entrat l’abril per decisió de la Mesa del Congrés on té majoria el govern. Aquesta pràctica és contrària a les garanties constitucionals que presumeixen que quan es produeix una suspensió de drets per estat d’alarma o excepció s’accentua el control del parlament sobre l’executiu per establir unes millors garanties. A Espanya ha succeït tot el contrari.
- Una de les economies occidentals que disposarà de menors estímuls governamentals dirigits a la recuperació econòmica en termes d’impuls fiscal, ajornament de pagaments de l’estat, crèdits i avals.
No hi ha cap més govern d’un país desenvolupat que presenti alhora tots aquests mals resultats. Alguna cosa molt greu no funciona i no ha funcionat.
Aquest terrible balanç no aflora amb tota la seva contundència, primer perquè com és lògic el govern i els grups afins intenten dissimular-ho, però també per la incapacitat del PP de plantejar una oposició racional i emmascarar la contundència dels fets sota l’abundància de desqualificacions improcedents. Sánchez i Iglesias tenen en aquest sentit molt a agrair a Cayetana Álvarez de Toledo.
Loading ...
