Els efectes de la Covid-19 originària de la Xina, poden accentuar i dotar de velocitat la davallada occidental i donar ales al creixent protagonisme econòmic d’Àsia. En el balanç global la caiguda del PIB el 2020 serà important, -4,9%, però no traumàtica, si bé es veurà compensada pel creixement l’any següent d’un 5,4%. Des d’aquest punt de vista global haurà estat una crisi en “v” de manual amb dos braços, el de caiguda i ascens, simètrics.
Aquests resultats mundials emmascaren una realitat ben diferent segons la regió que considerem. Cap país d’Europa ni d’Amèrica del Nord aconseguirà compensar en el 2021 les pèrdues sofertes en el 2020. Hi haurà els casos extrems, els d’Espanya i d’Itàlia, però és que fins i tot Alemanya enregistrarà una reducció a finals del 2021 sobre l’inici del 2020 de 2,5 punts del seu PIB i de 3,5 els EUA perquè la represa del 2021, el braç ascendent de la “v” és en tots els casos clarament menor al braç descendent del 2020.
En contrapartida els països emergents d’Àsia, la Xina i l’Índia, enregistraran resultats clarament positius. Segons l’OCDE la Xina tindrà un creixement positiu enguany de l’1%, molt poc pel que són les xifres habituals a aquell país, però un gran resultat si es considera que serà l’únic d’aquest signe entre totes les economies considerades per l’FMI. A més l’any que ve enregistrarà un creixement del 8,2%. Per a la resta de països emergents d’Àsia, el resultat també serà francament bo: caiguda enguany de 0,8% i augment el pròxim any del 7,4%. Fins i tot l’Índia obtindrà un guany net d’1,5 punts al final del 2021. L’excepció asiàtica serà el Japó com és habitual perquè si bé la seva caiguda enguany, 5,8%, més reduïda que l’europea i la nord americana, la recuperació el 2021 serà molt modesta, d’un 2,4%.
L’única gran regió del món que presenta unes previsions lleugerament positives és l’Àfrica subsahariana amb una reducció enguany del 3,2% del PIB i un augment el 2021 del 3,4%.
Amb aquesta radiografia, i tenint en compte que només són previsions, i que per tant la realitat les pot modificar, és imperatiu que la UE respongui amb molta eficàcia i diligència al problema plantejat i aconsegueixi donar un potent impuls, no ja a l’economia, sinó també a la ciència i tecnologia a ella lligada, perquè del contrari la tercera dècada del segle XXI serà la de la definitiva supeditació d’una decadent economia europea abans que el potencial asiàtic.
Loading ...
