El govern de la Generalitat continua estrenyent i sotmetent a un cercle asfixiant a tot el que tingui a veure amb l’escola i el fet religiós catòlic.
Va començar amb una mesura de dubtosa constitucionalitat, que va ser negar el concert a les escoles que practiquen l’educació diferenciada, que són bàsicament catòliques, encara que aquest mètode educatiu sigui aplicat en molts altres països per centres que no tenen res a veure amb aquesta opció confessional.
Ara s’ha produït una segona mesura consistent en reduir l’horari de cultura religiosa confessional, el que s’anomena en termes col·loquials “classe de religió”, que ja és escàs, en un 33%. D’aquesta manera s’avança encara més en el procés de fer desaparèixer aquesta assignatura de l’escola pública. Abans d’això, la inspecció de la Generalitat ha tolerat que molts centres introduïssin criteris discriminatoris posant dificultats o senzillament fent desaparèixer una assignatura que és d’oferta obligatòria i d’inscripció voluntària.
Però encara s’ha produït un tercer pas que és un joc de mans que consisteix en el fet que les persones poden marcar, com és obligació, en les matriculacions dels seus fills l’opció per a la religió “catòlica”, “evangèlica”, “islàmica”, “jueva” o bé “no la sol·licita”, però quan s’ha fet aquesta inscripció, en el resguard de la matrícula, que és el que acredita el fet, desapareix del document al qual tenen accés les famílies. Per tant, d’aquesta manera no hi ha forma d’acreditar, davant d’una escola, que s’ha demanat la classe de religió.
Si abans quan el procés es complimentava sense trampes ja hi havia escoles que feien mans i mànigues per discriminar aquesta assignatura, ara amb aquest nou procediment adoptat pel departament i del qual ha de donar explicacions, aquesta actitud encara és més fàcil, perquè senzillament el centre pot al·legar que no li constava aquesta petició i la família no tindrà res a les mans per mostrar el contrari.
El sindicat CSIF-PREC ha demanat la intervenció del Síndic de Greuges, que continua sent Rafel Ribó i que, per tant, ja es poden oblidar de qualsevol intervenció i de l’altre inspecció educativa, que en últim terme depèn del govern Sánchez i, per tant, poques garanties ofereix que actuï per superar aquesta anomalia. En realitat només queda el recurs a la justícia, ja que el procediment adoptat per la Generalitat vulnera les garanties al dret a l’educació i en conseqüència pot ser objecte de recurs contenciós administratiu, però mentre aquest es produeix i es resol, passarà molt de temps i mentrestant la classe de religió catòlica serà empesa fora de l’escola.
Però com que ERC és ERC, Aragonès és Aragonès i JxCat governa poc, simultàniament la Generalitat estimula les classes de religió islàmica, malgrat que en aquest moment només incorpora 337 alumnes, i amplia l’oferta d’ara a 30 centres.
Hi ha, per tant, una sensibilitat asimètrica per part del govern de la Generalitat que veu amb bons ulls l’Islam i adopta una perspectiva de cancel·lació de la cultura religiosa catòlica a l’escola.