Entre la por a estigmatitzar els musulmans i la pressió per evitar nous actes violents comesos en nom de l’Islam, el president francès ha proposat una llei que no satisfà quasi bé ningú.
França ha viscut múltiples episodis violents aquests darrers mesos, com l’assassinat d’un professor prop de París per haver mostrat caricatures de Mahoma a classe, l’atac comès per un islamista contra fidels dins d’una església catòlica a Niça o una allau d’amenaces de mort contra una adolescent que havia criticat agressivament l’Islam per internet.
Davant una pressió social cada cop més forta per actuar, el govern de Macron anuncià que preparava una llei per combatre l’extremisme islàmic de forma més eficaç.
Al començament hi havia un to molt dur contra l’Islam polític i radical.
Després de la decapitació del professor, Samuel Paty, Macron afirmà que França seguiria defensant la llibertat d’expressió i les persones que publiquin caricatures religioses, cosa que valgué crides al boicot i manifestacions anti-franceses violentes arreu del món musulmà.
El ministre del interior francès, Gérald Darmanin, afirmà que “l’islamisme és un cavall de Troia que actua com una bomba de fragmentació per atacar la nostra societat”.
Aquesta frase es recull en un llibret titulat Separatisme islàmic: manifest pel secularisme, concebut per acompanyar la futura llei. Un títol que denota la marcada aversió de la República Francesa per a tot allò diví, i que considera com única solució possible per a l’entesa nacional l’abandonament de la religió a l’esfera estrictament privada: la mal anomenada laïcitat.
Però de fet, el que havia de ser una llei per fer front a la qüestió de l’Islam radical s’ha anat transformant en un text que sembla dirigir-se contra totes les confessions i tendències.
D’entrada, el text no menciona cap creença ni tendència en concret, sinó que té com a objectiu “garantir el respecte dels principis republicans”. Com si fos la religió en sí mateixa la que impedís els deures cívics.
Es tracta d’un enfocament que té els seus orígens en la llei de separació entre l’Estat i l’Església de 1905, i que beu de les fonts del anticlericalisme d’aquell temps. L’actual al·lèrgia francesa a la religió prové de la fòbia per part de les esquerres al catolicisme i la seva influència social com a pal de paller.
De fet, una de les primeres reaccions violentes contra el projecte de llei provingué paradoxalment de l’extrema esquerra, tradicionalment el portaestendard de la laïcitat. La seva primera objecció al text no fou altra que assenyalar… que el vel islàmic és comparable al vel d’una núvia cristiana.
D’altres diputats del partit França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon han arribat a l’extrem d’afirmar que calia atacar el “separatisme catòlic”.
Desviant l’atenció del problema real, l’extrema esquerra s’auto-caricaturitza per guanyar vots islamistes a les banlieues, i acusen tant uns com altres el projecte de llei d'”islamofòbic”.
Representants de les principals confessions a França, catòlics, protestants, jueus i musulmans, han denunciat que la llei les posa a totes sota tutela de l’estat. Afegeix una nova capa de restriccions i requeriments administratius, i prohibeix entre d’altres coses la escolarització a casa.
El gran rabí de França, Haïm Korsia, ha indicat que “cal parar atenció als efectes col·laterals [de la llei] sobre les altres religions, sobretot si es té en compte que hi ha cultes que han des de sempre estat exemplars envers la República”.
Finalment, entre les dretes i l’extrema dreta nombrosos polítics pensen que el projecte no és suficientment dur. Marine Le Pen, que acaba d’obtenir en els sondeigs electorals el seu millor resultat de la historia contra Emmanuel Macron, es burla d’un govern que no ha estat capaç d’incloure el terme “islamista” en el projecte legal.
El principal risc de la llei tal i com està plantejada és que acabin pagant justos per pecadors, i que l’objectiu real, l’islamisme, segueixi guanyant influència.
Loading ...
