Com una dictadura de terror islamista s’està instal·lant a França

Criticar obertament l’islam a França és cada cop més arriscat.

En un darrer episodi de barbàrie, un professor de geografia i història fou brutalment assassinat ahir a Conflans-Sainte-Honorine a prop de Paris per un jove musulmà d’origen rus. La policia intervingué ràpidament i disparà a mort al terrorista, que no obstant havia tingut temps de decapitar la seva víctima.

El “pecat” d’aquest mestre de 47 anys fou mostrar les caricatures de Mahoma publicades per Charlie Hebdo durant un curs sobre la llibertat d’expressió. Tot i que els fets estan encara investigant-se, la policia francesa ha detingut de moment a nou persones, entre les quals dos pares del col·legi on la víctima ensenyava des de feia anys.

Diversos alumnes haurien explicat a casa la «blasfèmia» que el professor havia comès. De fet, la víctima havia rebut els darrers dies diverses amenaces de mort que havia denunciat al centre d’ensenyament i a la policia, sense que cap mesura de protecció li fos concedida.

Els fets, propis d’un país sotmès a una dictadura religiosa, no són en absolut aïllats. Com dos eminents experts del terrorisme islamista, Jean-Charles Brisard i Thibault de Montbrial explicaven fa unes setmanes a Le Figaro, l’amenaça que pesa sobre França està més viva que mai.

Aquesta situació s’explica per diverses raons.

El procés dels atemptats contra Charlie Hebdo

La primera i més immediata és el judici als acusats pels atemptats contra Charlie Hebdo del gener del 2015. Les audiències començaren el passat 2 de setembre. Organitzacions islàmiques de tot el món, com per exemple a l’Iran i al Pakistan, es volcaren en protestes contra França per la republicació de les caricatures. Entitats terroristes com Al-Qaida i Estat Islàmic feren crides a cometre atemptats al país gal.

En paral·lel, a França, els islamistes es proclamen cada cop més obertament a l’espai públic. La seva veu està sovint protegida per sectors de l’esquerra i càrrecs locals que actuen ràpidament per denunciar casos de suposada “islamofòbia”.

Una xarxa de clientelisme polític entre partits d’esquerres i islamistes s’està estenent en moltes zones de banlieue francesa. En és una prova evident el canvi d’actitud del polític d’extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon, que ha passat de defensar Charlie Hebdo a denunciar el rotatiu en tan sols 5 anys.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Simpatitzants dels terroristes són presents a les audiències penals i insulten o inclús llancen amenaces de mort contra advocats, magistrats i testimonis. Diversos incidents d’aquest tipus s’han produït des del començament del procés de Charlie al setembre.

Els fets han demostrat una i altra vegada que cal prendre aquestes amenaces seriosament. Fa unes setmanes es produí un altre atac islamista amb ganivet que volia colpejar de nou el setmanari satíric.

En ple dia al centre de Paris, un jove pakistanès atacà brutalment varies persones que fumaven davant l’antiga seu de Charlie Hebdo (el rotatiu ha hagut de traslladar-se per protegir-se de les amenaces constants). Les víctimes reberen ferides però no foren mortes, i l’atacant fou detingut per la policia minuts després.

Les xarxes socials bullen també d’amenaces de mort contra els “enemics de l’islam”. Fa unes setmanes, la directora de recursos humans de Charlie Hebdo va haver de ser evacuada de casa seva en tota urgència després d’haver rebut amenaces creïbles per internet. El mateix succeí amb dos advocats.

Per la seva banda, Zineb el Rhazouhi, una jove marroquí coneguda per la seva lluita contra l’islamisme, s’ha convertit en la dona més amenaçada de França. Aquesta periodista i activista rep regularment milers d’amenaces de mort per les xarxes socials.

Pes demogràfic i radicalització creixent

D’altra banda, la pressió islamista sobre la societat francesa s’explica també pel pes demogràfic creixent dels musulmans sumat a l’expansió entre aquests dels corrents salafistes, wahhabites i dels Germans Musulmans, sobretot entre les generacions joves.

Com el sociòleg Jérôme Fouquet assenyala en el seu llibre L’arxipèlag francès, avui en dia pràcticament un de cada cinc nadons a França rep un nom àrab-musulmà. Als anys 70, era tan sols un de cada 100.

Segons un sondeig del prestigiós institut d’opinió Ifop publicat fa un mes, un 40% dels musulmans que viuen a França situa la llei alcorànica per sobre de les lleis civils franceses. Percentatge que s’eleva fins a un 74% entre els musulmans joves de menys de 25 anys.

Més inquietant encara, el 45% dels musulmans de menys de 25 anys afirma que “l’islam és incompatible amb els valors de la república francesa”.

La creixent radicalització de sectors provinents d’un grup de la població en plena expansió estén cada cop més la pressió islàmica sobre el conjunt de la societat francesa. S’instal·la així, progressivament, un clima de censura i terror.

El fet d’assassinar brutalment un professor que s’havia atrevit a defensar la llibertat d’expressió en una zona de França amb una comunitat musulmana relativament gran és un nou avís. Alguns observadors francesos parlen d’una “declaració de guerra que cal tractar en conseqüència”.

En qualsevol cas, l’assassinat del mestre suposa un nou pas endavant pels que volen imposar una dictadura islàmica a Occident, cada cop són més nombrosos. També demostra l’existència d’un clima d’impunitat pels activistes del islam polític.

Després dels policies, militars, jueus, o del sacerdot catòlic Jacques Hamel, assassinats a França des del 2015 específicament pel que representaven, el col·lectiu dels professors esdevé un nou objectiu. Calleu o morireu.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú