França: ha arribat l’hora de l’esfondrament?

Vistos els resultats de la primera volta de les eleccions legislatives, Emmanuel Macron serà en el seu segon mandat el president francès de la Cinquena República que menys suport ha aconseguit recollir a les urnes.

I és que França està immersa en una gravíssima acumulació de crisis socials, culturals i polítiques que ara corren el risc de convergir amb una altra d’econòmica. El resultat podria ser devastador per al país, que a pesar del seu declivi segueix sent la segona economia de la UE i de l’eurozona després d’Alemanya.

Nombrosos senyals febles permeten anticipar un possible, i malauradament probable, gran esfondrament col·lectiu”

“Nombrosos senyals febles permeten anticipar un possible, i malauradament probable, gran esfondrament col·lectiu”. Aquesta declaració lapidària l’escriuen Sébastien Laye i Jean-Baptiste Giraud, respectivament periodista i economista, sobre França.

Laye i Giraud pensen que aquesta catàstrofe podria arribar dintre de ben poc, potser alguns mesos, precisament per la degradació de les condicions econòmiques que s’ha accelerat a un ritme vertiginós els darrers dos anys.

Els autors han escrit un llarg article al diari Le Figaro en que exposen la seva tesi d’un col·lapse de França.

Segons afirmen, la causa immediata d’aquest seria una saturació logística. França en va tenir ja un tast en la primera onada de la Covid-19, apunten Laye i Giraud, quan els pacients malalts de coronavirus eren seleccionats als hospitals per salvar aquells que tenien més probabilitats de sobreviure a la malaltia.

Ara, dos anys després, l’hospital francès torna a estar al bord de la fallida. Arreu del país, els serveis d’urgències estan rebutjant gran nombre de pacients, causant la mort d’alguns ells, segons apunten els autors. Aquesta gran crisi del sistema públic de salut es deu en part a la dimissió massiva de personal sanitari, metges i infermers sobretot.

Un altre punt de col·lapse és el sector de l’energia. Però Laye i Giraud no parlen pas del petroli ni tan sols del gas. A França, el més delicat és l’electricitat, la major part de la qual és produïda a les centrals nuclears, orgull del país veí.

El proper hivern es preveu que pràcticament la meitat dels reactors francesos, en la seva majoria força vells per falta de renovació (França tenia previst reduir la seva dependència nuclear fins fa poc), s’aturin per raons de seguretat.

Llavors, enmig del fred hivernal, els autors asseguren que faltaran almenys 10 megawatts de capacitat per fer front als pics de demanda. RTE, l’empresa pública de distribució d’electricitat, estudia des de l’abril una opció surrealista consistent a connectar a la xarxa milers de grups electrògens dièsel.

La indústria francesa també es troba en crisi. És el cas de l’automòbil: els directius dels grans grups francesos d’automoció han advertit que el calendari de la Comissió Europea per a prohibir els motors de combustió al 2035 i passar al 100% elèctric és una bogeria.

Pel que fa al turisme, com a Espanya, a França es calcula que falten centenars de milers de treballadors per a garantir l’èxit de la temporada alta.

En pocs anys França ha passat de ser un exportador net d’aliments a ser-ne un importador

L’agricultura francesa pateix una tempesta perfecta: una combinació de sequera, explosió dels preus dels fertilitzants i del dièsel, del gas, una greu grip aviària i a més a més la falta de mà d’obra que també es dona en altres sectors. En pocs anys França ha passat de ser un exportador net d’aliments a ser-ne un importador.

La convivència cívica francesa passa també per un dels pitjors moments de la historia del país. El incivisme i la delinqüència baten tots els records, tal i com deixà en evidencia al món sencer el penós episodi de la final de la Champions League a Saint-Denis, un departament que es pot dir que escapa pràcticament del tot al control de l’estat a pesar de trobar-se a les portes de París.

A pesar de tot això, el govern francès multiplica les despeses socials, que cada cop més prenen la mala costum de fer-se sota la forma de transferències bancàries automàtiques i incondicionals. Un sistema que incrementa la dependència de l’estat sense resoldre cap problema de fons.

Laye i Giraud adverteixen que l’estat francès s’està enfonsant, i exposen dos possible escenaris: en el primer, la societat civil aconseguiria imposar-se a l’estat tot creant una nova jerarquia de normes i regles, més respectuoses de la llibertat individual i accessibles als ciutadans.

En el segon escenari, el individu desprotegit es trobaria sol davant un estat tant feble com omnipresent, obès, incapaç de garantir la seva seguretat però del qual depèn per arribar a final de mes. Seria l’escenari del campi qui pugui.

Es presentarà Sandro Rosell a les pròximes eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú