El govern Sánchez ha fracassat en l’aplicació dels fons extraordinaris que ens arriben d’Europa, i per això intenta aconseguir una pròrroga difícil de la seva aplicació i no només això, sinó també una modificació d’objectius i recursos assignats.
Tots els fons, especialment els 69.000 milions a fons perdut, han d’haver estat executats el 31 d’agost del 2026. Aquest horitzó és més ampli en el cas dels crèdits en funció de la naturalesa. Però no es complirà.
L’escassa informació que facilita el govern i la manca de transparència, el fet d’estar tot centralitzat en un àmbit tan polític com és la Moncloa, fa difícil establir una valoració de la realitat, però els documents oficials mateixos parlen per si mateixos.
El govern va pressupostar més de 20.000 milions entre el 2021 i el 2023. Però el 2021 només s’havien desemborsat 2.400 milions i l’any següent 5.200 milions. En total només 7.600 milions. Una mica més de la tercera part del previst.
A hores d’ara és evident que l’objectiu de 160.000 habitatges rehabilitats no es complirà. Tampoc no s’assoliran ni de lluny els objectius per implantar electrolineres a causa de la burocràcia per obtenir els permisos necessaris. Ni de lluny no s’arribarà a l’objectiu del milió de pimes i autònoms digitalitzats. En tots els casos que pot, el govern juga a fer trampes al solitari.
Per exemple, l’objectiu inicial era formar 2,6 milions de ciutadans en capacitats digitals amb cursos de 250 hores. Ara el govern canvia aquesta xifra i la redueix a unes ridícules 7,5 hores, de manera que considera que la persona ja està formada i ja pot donar per tancat l’objectiu.
Tampoc no s’assoliran les pretensions en zones de baixes emissions, carrils bici, busos elèctrics, conversió en zona de vianants i control de centres urbans per reduir la contaminació.
També forma part dels impossibles que el 2023 es puguin assolir les 22.000 places del nou model de cures de llarga durada. I encara menys s’aconseguirà que el 90% de les persones acollides a la dependència es beneficiïn de teleassistència als seus domicilis.
Eren objectius interessants que haguessin donat un bon balanç al govern, disposava dels diners necessaris per fer-ho, però tal com es presumia a priori ha estat totalment incapaç.
Això també succeeix en els plans de gran dimensió, els anomenats Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) entre els quals destaquen el vehicle elèctric i el del xip. Tot això s’haurà d’aconseguir més tard, força anys més tard, si és que s’aconsegueix.
Sánchez es va inclinar per tot el contrari, concentrar-ho tot a les seves mans, al seu gabinet a la Moncloa i el resultat final està cantat
No es pot dir que agafi ningú per sorpresa. La raó fonamental és que Espanya s’ha caracteritzat per no gastar mai i per marges amplis, els fons ordinaris de la UE. Era de tota lògica que si això havia estat així, resultés impossible que, afegint les quanties enormes i el temps limitat dels nous fons Next Generation, l’administració espanyola passés a ser una complidora excepcional. Això, o almenys l’intent, hauria exigit la constitució d’un àmbit específic dotat de gran autonomia en relació amb la dinàmica política, algun tipus d’agència que complís específicament aquesta tasca. Sánchez es va inclinar per tot el contrari, concentrar-ho tot a les seves mans, al seu gabinet a la Moncloa i el resultat final està cantat.
Si perd les eleccions deixarà la patata calenta a les mans del proper govern, que haurà d’intentar aconseguir difícils pròrrogues perquè la major part dels diners no es perdin.
Si és ell qui torna a guanyar i segueix governant, no rectificarà gens la seva manera de procedir i intentarà que la CE sigui generosa amb l’administració espanyola.
És difícil que ho aconsegueixi en un grau raonable, en qualsevol cas en aquest moment de la història cal dir que s’ha perdut la gran oportunitat d’un formidable pla de desenvolupament ben finançat, que el govern espanyol tenia a les mans a condició que fos capaç de complir amb els seus propis objectius i en els terminis previstos, i que no assumís presumptes èxits inabastables només per vendre publicitat sobre ells.
S’ha perdut una gran part d’aquest superpla Marshall. És un fracàs, sens dubte, històric.
