L’engany a la vida pública. La foto de Kate Middleton i els enganys de Pedro Sánchez

Al Regne Unit s’ha muntat un ciri de proporcions considerables amb gran rellevància internacional pels retocs, manipulació segons altres, que la dona del príncep hereu del tron, Guillem, va fer en una fotografia familiar d’ella amb els seus 3 fills en motiu del dia de la mare.

La tempesta s’ha desencadenat perquè a la foto s’observen fins a quatre retocs en mànigues, la posició d’una cremallera, unes arrugues. Res particularment significatiu, en el sentit que no altera el que la fotografia expressa ni les característiques de les persones que estan presents. Com ha reconegut Middleton, ella mateixa va fer el Photoshop i, és clar, la feina d’una aficionada és molt evident.

Molts s’han posat les mans al cap per aquest afer i han considerat que afecta greument la corona, la seva credibilitat i continuïtat. Escriuen coses com és necessària una “explicació crítica independent dels fets i que no s’oculti la veritat” i en aquest estil plouen les “anàlisis” de molts mitjans de comunicació. I tot això a compte d’haver retocat unes arrugues i la posició d’una cremallera. És clar que es pot dir que, qui treu una arruga pot fer ocultacions més grans, però és clar, no deixa de ser una projecció una mica bèstia perquè la categoria moral d’aquest fet comparat amb altres és francament ridícula.

Contrasta aquesta exigència britànica, i fins i tot de mitjans espanyols, amb la generositat com s’assumeix l’engany sistemàtic i compulsiu que exerceix Pedro Sánchez no amb el Photoshop, sinó amb grans qüestions que afecten la vida política; és a dir, al bé comú d’aquest país. N’hi ha 10 de grandiosos i ens quedem només amb això, amb els que són realment grans i inqüestionables:

1. Va prometre que si arribava al govern, faria una reforma legal perquè aquest no pogués escollir els magistrats del Tribunal Constitucional. Resultat: hi ha col·locat el seu exministre de Justícia, a un antic alt càrrec de la Moncloa, Laura Díez, i a un exfiscal general de l’estat que presideix el Tribunal, que en el seu moment va ser nomenat pel govern.
2. Va prometre que no colonitzaria les institucions per part dels partits polítics, però va fer fiscal general de l’estat a la seva exministra de Justícia, Dolores Delgado. Ha fet d’un dirigent del PSOE l’amo del CIS, Tezanos, aconseguint el seu descrèdit. Ha col·locat a un amic de l’ànima a Correos, i així una llarga llista.
3. El 2019 va afirmar que no indultaria als presos del procés i el 2021 els va indultar. La diferència radicava en el fet que quan va fer la declaració no necessitava els seus vots i el 2021 sí.
4. Va afirmar que un polític no pot indultar a altres polítics. Però és el president del govern que més indults ha donat inclosos el de Griñán entre d’altres, per no referir als de l’independentisme que pertanyen a una altra categoria.
5. Va renegar de Bildu, va afirmar el 2017 que no pactaria amb Bildu. Però quan ho va necessitar per governar no va tenir manies.
6. Tothom recorda aquella frase dita en seu parlamentària que no podria dormir tranquil pactant amb Podemos. Però poques setmanes després va rectificar i va fer un acord que ha durat fins al mes de juliol.
7. Sánchez assegurà abans de ser president de govern que “governar per decret llei és governar contra les institucions“. Doncs bé, és el president de govern que ha batut tots els rècords malgrat que no porta més temps governant que Aznar i, no diguem ja, que Felipe González. Ha arribat a superar la xifra de 140 decrets llei.
8. Es va comprometre abans de les últimes eleccions del juliol passat a no atorgar l’amnistia a l’independentisme català i passades les eleccions ja sabem tots el que ha fet.
9. I per fer-ho més rodó encara, quan JxCat li va refusar la llei, ell va afirmar que no canviarien ni una coma per garantir la seva constitucionalitat i ara uns 40 dies després resulta que ha fet importants modificacions relacionades amb el terrorisme i la malversació.
10. I per dir-ne una en l’àmbit internacional, el 2018 es va comprometre a no reconèixer la sobirania marroquí sobre el Sàhara occidental, cosa que sí que va fer el 2022.

Tenir un president de govern d’aquestes característiques morals diu molt poc a favor de la condició moral de la mateixa societat espanyola, i ja no diguem dels seus seguidors i dels mitjans de comunicació, perquè si hi ha una cosa que és condició necessària per a la vida pública és excloure l’engany. Acceptem que en alguna excepcional es pugui produir, però en el cas de Sánchez és norma. Ell es defensa dient que no ha mentit sinó que ha rectificat.

La qüestió és una altra. Ha enganyat, és a dir, ha intentat deliberadament ocultar o manipular la informació, els fets, a fi de fer creure una cosa que després ell mateix aplicava en sentit oposat. Utilitzava la falsedat com a forma de guanyar i d’aquesta manera esquivava el compromís, que és una altra condició bàsica per a la qualitat d’un govern. Sense veracitat ni compromís és impossible que la governança sigui bona i això és el que s’accepta avui en dia a Espanya, al mateix temps que uns s’esquincen els vestits pel Photoshop de Kate Middleton.

 Loading ...