L’edició d’enguany de la cèlebre trobada a l’estació d’esquí dels Alps no ha tingut tant impacte mediàtic com la de l’any anterior, però la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial no deixa de ser una excel·lent vitrina per a conèixer millor el pensament de les elits polítiques i econòmiques, i analitzar com perceben les grans tendències del món.
I de fet, una tendència que es dibuixa per l’actual edició (del 16 al 20 de gener), és precisament importants canvis en la llista de participants.
Si bé Davos 2023 compta entre els seus convidats amb 52 caps d’estat i de govern, els principals líders polítics mundials hi són absents: ni el nord-americà Joe Biden, ni els seus homòlegs xinès Xi Jinping i rus Vladimir Putin, hi participen.
Emmanuel Macron, malgrat ser un acèrrim defensor d’aquest tipus d’iniciatives globals, tampoc és present (es pot entendre si es té en compte el que es juga amb el seu nou intent de reformar les pensions franceses). Tres quarts del mateix pel nou primer ministre britànic Rishi Sunak, a pesar de tenir com Macron fortes afinitats naturals amb l’esdeveniment.
Els mandataris que en canvi sí han fet acte de presència son el canceller alemany Olaf Scholz (l’únic cap de govern d’un país del G7) i el president del govern espanyol Pedro Sánchez, omnipresent en l’escena internacional. També hi ha anat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Menció particular mereix Sánchez, qui l’any passat feu una intervenció davant un auditori pràcticament buit (tot i que segons diuen els entesos, no és gens estrany que els participants al Fòrum de Davos no facin acte de presència a pràcticament cap intervenció, ni tan sols dels perfils de primer nivell).
En la seva intervenció al plenari de dimarts, el mandatari espanyol rebé els elogis del director del Fòrum, Børge Brende, qui li donà l’enhorabona “pels bons resultats econòmics”, ja que “no succeïx el mateix en la resta del món”.
Pot costar de creure, sobretot pels que es miren amb detall les dades macroeconòmiques espanyoles, però dona una idea de la desconnexió que pot haver-hi entre la informació que arriba i es discuteix a Davos i la realitat.
Els altres grans absent de l’esdeveniment d’enguany són els empresaris (ara “oligarques”) russos. Segons les fonts informades, des de la fi de la Guerra Freda el contingent de Rússia era particularment nombrós i a més molt actiu a Davos: segons es diu, eren l’ànima de les festes (per anomenar-les delicadament) celebrades a l’estació alpina. Evidentment, la seva participació resulta del tot impossible per les sancions imposades arran de la invasió russa d’Ucraïna.
Deixant de banda el cas rus i la davallada del nombre de càrrecs polítics presents, cal destacar que la quantitat d’executius empresarials es troba en canvi en ple boom. De fet, enguany participen a Davos més de 600 directors generals o equivalents de grans empreses, i un total de 1.500 executius d’alt nivell. La gran majoria, provinents dels Estats Units, seguits pels europeus.
La presència asiàtica, en canvi, ha estat comparativament marginal. Tret segurament revelador de que el model actual de globalització a l’occidental està arribant a la seva fi. Des d’aquesta perspectiva, Davos s’aniria convertit poc a poc en un esdeveniment desfasat i allunyat del nou focus econòmic mundial. Potser les absències polítiques d’enguany s’expliquen per aquest mateix fenomen.
Pot costar de creure, sobretot pels que es miren amb detall les dades macroeconòmiques espanyoles, però dona una idea de la desconnexió que pot haver-hi entre la informació que arriba i es discuteix a Davos i la realitat Share on X
Loading ...
