Vivim sota el pes d’una gran oportunitat històrica perduda, sense ser-ne plenament conscients. Probablement, això s’explica perquè els esdeveniments d’aquesta magnitud rarament són valorats en la seva justa dimensió pels mateixos contemporanis que els viuen. Ens referim al malbaratament dels recursos procedents dels fons Next Generation EU.
Si Europa va ressorgir de la terrible ensulsiada de la Segona Guerra Mundial i va encetar dècades de prosperitat —els anomenats trenta anys gloriosos, entre 1945 i 1975—, va ser, en una mesura decisiva, gràcies al Pla Marshall, impulsat pels Estats Units. Doncs bé, els recursos mobilitzats aleshores no són comparables, en termes de poder adquisitiu actual, amb els que ha rebut Espanya sota el govern de Pedro Sánchez. Tanmateix, els resultats obtinguts fins ara plantegen interrogants importants sobre la capacitat transformadora d’aquesta inversió extraordinària.
1. El Pla Marshall i els fons Next Generation: França, Alemanya, Itàlia i Espanya, cara a cara
Per establir una comparació rigorosa, no n’hi ha prou d’actualitzar els dòlars del Pla Marshall segons la inflació i confrontar-los amb els euros actuals. Cal emprar una unitat monetària homogènia, basada en la paritat de poder adquisitiu (PPA), i complementar el resultat amb el pes de les ajudes sobre el PIB i la població beneficiària.
La comparació és especialment interessant perquè permet respondre una pregunta fonamental: ha rebut Espanya, mitjançant Next Generation EU, un impuls financer comparable —o fins i tot superior— al que van rebre França, Alemanya Occidental i Itàlia per reconstruir-se després de la Segona Guerra Mundial?
2. Les quantitats històriques del Pla Marshall
El Pla Marshall es va desenvolupar entre el 3 d’abril de 1948 i el 30 de juny de 1952. Per a aquesta comparació, prenem com a referència les xifres de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), reproduïdes pel Servei de Recerca del Congrés dels Estats Units.
| País | Ajuda total (milions de dòlars de l’època) | Subvencions | Préstecs |
|---|---|---|---|
| França | 2.713,6 | 2.488,0 | 225,6 |
| Alemanya Occidental | 1.390,6 | 1.173,7 | 216,9 |
| Itàlia | 1.508,8 | 1.413,2 | 95,6 |
| Total dels tres països | 5.613,0 | 5.074,9 | 538,1 |
Imports en milions de dòlars de l’època. Font: USAID, reproduïda pel Congressional Research Service.
D’aquestes dades es desprenen dues observacions importants.
- El 90,4 % de les ajudes destinades a aquests tres països van ser subvencions no reemborsables. Aquesta distinció és rellevant perquè Next Generation EU també diferencia entre transferències i préstecs.
- Els tres països van rebre conjuntament uns 5.613 milions de dòlars de l’època, equivalents al 42,1 % dels 13.326 milions distribuïts pel programa nord-americà.
Es tracta d’imports atribuïts als beneficiaris, no pas de simples previsions pressupostàries.
3. Espanya: quin és el valor real dels fons Next Generation el 2026?
Hi ha una modificació recent que altera substancialment la comparació.
El pla espanyol aprovat el 2023 arribava als 163.000 milions d’euros. Tanmateix, la revisió de desembre de 2025 va reduir considerablement els préstecs previstos, i el pla actualitzat el 2026 se situa aproximadament entre els 101.300 i els 102.000 milions d’euros.
Pla espanyol actualitzat:
| Concepte | Import aproximat |
|---|---|
| Subvencions previstes | 79.000 M€ |
| Préstecs previstos | 21.400 M€ |
| Total del pla actualitzat | 101.300–102.000 M€ |
| Fons rebuts a 1 d’octubre de 2026 | 77.600 M€ |
L’últim pagament, sol·licitat per un import de 25.861 milions d’euros, encara estava pendent d’avaluació i desemborsament.
Aquesta distinció és essencial: rebre fons de Brussel·les no equival necessàriament a haver-los gastat, ni tampoc a haver-los convertit en projectes acabats i productivament rendibles.
4. Conversió a unitats monetàries de poder adquisitiu de 2025
Per comparar les magnituds econòmiques, expressem els imports en dòlars internacionals de 2025, una unitat que permet aproximar el poder adquisitiu mitjançant la paritat de poder adquisitiu (PPA).
El càlcul es basa en tres operacions:
- Actualitzar els dòlars nord-americans de 1948-1952 mitjançant el deflactor del PIB dels Estats Units. El multiplicador aproximat és de 10,5, prenent com a referència el període dels desemborsaments.
- Convertir els euros espanyols de 2025 mitjançant la PPA del PIB publicada pel Banc Mundial, amb un factor aproximat de 0,57 euros per dòlar internacional.
- Comprovar la sensibilitat del resultat mitjançant un segon mètode d’actualització històrica basat en l’índex de preus de consum (IPC) dels Estats Units, amb un multiplicador aproximat de 13,3.
El primer mètode aproxima l’evolució del poder adquisitiu en termes de producció econòmica; el segon, l’evolució dels preus de consum. No són equivalents i, per això, convé mantenir tots dos com a referència comparativa.
Resultat de la comparació monetària
En milers de milions de dòlars internacionals de 2025, ajustats per PPA.
| Beneficiari | Deflactor del PIB | IPC dels EUA |
|---|---|---|
| França — Pla Marshall | 28,5 | 36,3 |
| Alemanya Occidental — Pla Marshall | 14,6 | 18,6 |
| Itàlia — Pla Marshall | 15,8 | 20,2 |
| Total dels tres països | 58,9 | 75,0 |
| Espanya — subvencions del MRR | 140,1 | — |
| Espanya — MRR, subvencions i préstecs | 177,7 | — |
Nota: el deflactor del PIB i l’IPC són dos mètodes alternatius per actualitzar les quantitats històriques. En el cas espanyol, tots dos es comparen amb el mateix valor de PPA de 2025. Càlculs propis arrodonits. Les conversions són aproximades i no constitueixen una reconstrucció de les PPA nacionals de 1950.
La comparació ofereix dos resultats especialment significatius.
- Subvencions contra subvencions: Espanya disposa d’un volum aproximadament 2,4 vegades superior al rebut conjuntament per França, Alemanya Occidental i Itàlia, segons les xifres de la taula. Aquesta relació es manté per sobre del doble quan es considera l’actualització basada en l’IPC, tot i que caldria calcular-la amb una base homogènia per establir-ne el valor exacte.
- Ajuts totals, inclosos els préstecs: el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) espanyol equival aproximadament a tres vegades el valor actualitzat del Pla Marshall destinat als tres països, segons el primer mètode, i a unes 2,4 vegades segons el segon.
Aquestes magnituds il·lustren l’enorme volum de recursos mobilitzats en el cas espanyol. Ara bé, la comparació monetària, per si sola, no permet determinar-ne l’eficàcia econòmica.
5. Si hi incloem tot Next Generation EU
Fins aquí hem considerat únicament el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Però Next Generation EU també finança REACT-EU i altres instruments.
Espanya va rebre una assignació d’uns 12.436 milions d’euros mitjançant REACT-EU, addicionals als recursos del MRR.
Si incorporem aquests imports, la comparació aproximada queda així:
| Finançament previst per a Espanya | Milers de milions de dòlars internacionals de 2025 |
|---|---|
| Subvencions del MRR + REACT-EU | 161,9 |
| MRR total + REACT-EU | 199,5 |
Per tant, si adoptem el perímetre més ampli de Next Generation EU, la diferència respecte del Pla Marshall encara augmenta.
Cal remarcar, però, que aquestes xifres representen un escenari d’assignacions previstes, no una certificació dels desemborsaments efectius ni de la despesa final executada.
6. La comparació econòmicament més important: el pes de les ajudes sobre el PIB
Hi ha un segon resultat que, a primera vista, pot semblar contradictori.
Una recopilació històrica de la Universitat de Cantàbria permet estimar quina proporció de la renda nacional de 1950 van representar les ajudes rebudes entre 1948 i 1951.
| País o programa | Ajuda acumulada com a percentatge del PNB o PIB de referència |
|---|---|
| França — Pla Marshall, 1948-1951 | 9,2 % |
| Alemanya Occidental — Pla Marshall, 1948-1951 | 5,1 % |
| Itàlia — Pla Marshall, 1948-1951 | 8,5 % |
| Espanya — subvencions del MRR, 2021-2026 | 4,7 % |
| Espanya — MRR, inclosos els préstecs | 6,0 % |
Nota: per al Pla Marshall s’utilitza el PNB de 1950 i les ajudes acumulades entre 1948 i 1951. Per a Espanya, s’utilitza el PIB de 2025 —1,690 bilions d’euros, segons l’INE— i les assignacions del període 2021-2026. No es tracta de percentatges anuals ni de períodes de durada idèntica.
El resultat és molt rellevant. En termes de poder adquisitiu monetari actualitzat, Espanya disposa d’un volum de recursos molt superior. Tanmateix, en relació amb la dimensió de les economies receptores, les ajudes del Pla Marshall van tenir una intensitat relativa més elevada, especialment a França i Itàlia.
A més, el gruix dels recursos del Pla Marshall es va concentrar en uns tres o quatre anys, mentre que Next Generation EU s’estén al llarg de sis anys.
Aquesta diferència temporal també s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar l’impacte econòmic dels dos programes.
7. Una diferència addicional: les ajudes per habitant
Si utilitzem el deflactor del PIB i les poblacions aproximades de mitjan segle XX, obtenim les magnituds següents:
| País | Dòlars internacionals de 2025 per habitant |
|---|---|
| França | 680 |
| Alemanya Occidental | 290 |
| Itàlia | 330 |
| Espanya — subvencions del MRR | 2.800 |
Segons aquests càlculs, l’ajuda espanyola per habitant és diverses vegades superior en termes de poder adquisitiu monetari actualitzat.
Les poblacions històriques s’han de contrastar amb les sèries demogràfiques nacionals de França i Alemanya i amb les estadístiques de l’època. En el cas espanyol, la població se situava al voltant dels 49,8 milions d’habitants a mitjan 2026.
La comparació per habitant reforça una idea central: la magnitud dels recursos mobilitzats per a Espanya ha estat extraordinària. La qüestió decisiva, però, és què s’ha aconseguit amb aquests diners.
8. La capacitat transformadora: què va fer diferent el Pla Marshall?
Els treballs històrics de J. Bradford DeLong i Barry Eichengreen, així com les anàlisis del Banc de França, mostren que l’èxit del Pla Marshall no es pot atribuir únicament als diners aportats.
També hi van ser determinants les reformes econòmiques, l’estabilització monetària, l’obertura comercial, la cooperació europea i la millora de les condicions de producció.
Aquesta constatació introdueix una distinció crucial per avaluar Next Generation EU.
Els recursos mobilitzats són un input econòmic, és a dir, un mitjà. L’augment sostingut de la productivitat, la competitivitat i el benestar és el resultat que realment s’ha d’avaluar.
Una transferència pressupostària, per extraordinària que sigui, no acredita per si mateixa cap transformació estructural. El que importa és si els recursos contribueixen a crear capital productiu, impulsar la innovació, modernitzar les infraestructures, millorar el capital humà i augmentar la capacitat de creixement a llarg termini.
9. Conclusió: una oportunitat històrica desaprofitada?
La comparació monetària situa l’avantatge espanyol, en termes de poder adquisitiu actualitzat, en un ordre de magnitud d’entre dues i tres vegades el valor de les ajudes acumulades que van rebre França, Alemanya Occidental i Itàlia mitjançant el Pla Marshall. La relació concreta depèn de si es comparen només les subvencions o el conjunt de recursos, així com del mètode emprat per actualitzar els imports històrics.
Espanya ha disposat d’una dotació financera extraordinària, molt superior en termes monetaris actuals a la que van rebre conjuntament tres de les grans economies europees amb el Pla Marshall. Tanmateix, el pes relatiu d’aquelles ajudes sobre les economies receptores era, en general, més elevat.
Per tant, la pregunta veritablement important no és només quants diners ha rebut Espanya, sinó quina part d’aquests recursos s’ha convertit en capital productiu, noves capacitats tecnològiques, infraestructures més eficients i increments permanents de productivitat.
És aquí on el balanç esdevé especialment preocupant.
El Pla Marshall es va integrar en un procés de reconstrucció econòmica que va contribuir a transformar profundament les estructures productives europees. En canvi, és legítim preguntar-se si els fons Next Generation s’han aplicat a Espanya amb una ambició transformadora comparable.
La diferència no rau únicament en la magnitud de les ajudes, per molt important que sigui, sinó en la capacitat dels governs per seleccionar les inversions adequades, executar-les amb eficàcia i convertir els recursos públics en millores duradores de l’economia.
Aquest és el gran interrogant que pesa sobre la gestió de Pedro Sánchez: si una dotació financera tan excepcional no es tradueix en un salt endavant en productivitat, competitivitat i modernització econòmica, haurem perdut una oportunitat difícilment repetible.
I aquest possible fracàs no és menor. Si es confirma que uns recursos d’aquesta magnitud no han servit per impulsar una transformació estructural comparable a la que va experimentar Europa després de la guerra, el balanç del Govern de Sánchez haurà de ser jutjat amb una severitat proporcional a la dimensió històrica de l’oportunitat desaprofitada.
Espanya ha disposat de més recursos Next Generation, en valor monetari actual, que França, Alemanya Occidental i Itàlia juntes amb el Pla Marshall. Una comparació que obliga a exigir resultats. #NexGeneration Share on X
Loading ...
