Qatar gas

Europa, atrapada: l’escàndol de Qatar demostra la falta de bones alternatives al gas de Rússia

Del foc a les brases: en comptes d’aconseguir la tan airada “diversificació” energètica, de moment Europa ha passat de dependre d’un autòcrata pel subministrament de gas natural a dependre’n de varis alhora.

Entre aquests destaquen l’Azerbaidjan, una dictadura que mena una guerra d’agressió contra Armènia, i l’Emirat del Qatar.

El recent escàndol que ha esquitxat greument el Parlament Europeu demostra com aquest darrer país, un soci clau perquè el Vell Continent sobrevisqui sense el gas de Rússia, no és en absolut un proveïdor fiable.

Llàstima que hagi fet falta aquest nou escàndol perquè la pressió mediàtica situï les institucions europees en el punt de mira.

Com Converses explicava, els símptomes de la incompatibilitat entre els valors que afirma defensar la UE i les activitats del govern qatarià eren ben evidents des de fa anys: des del finançament de l’islamisme a Europa fins a les execrables condicions laborals dels treballadors immigrants en la petita monarquia del Golf Pèrsic, passant pel suport a tot tipus de grups extremistes a l’Orient Mitjà.

A mig termini s’espera que el Qatar esdevingui un soci clau d’Europa gràcies a l’ampliació massiva de les seves capacitats extractores de gas

Al 2022, les importacions europees de gas natural liquat provinents del Qatar amb prou feines arribaran al 5% de les importacions total, segons dades de la Comissió Europea. No obstant, a mig termini s’espera que el Qatar esdevingui un soci clau d’Europa per l’ampliació massiva de les seves capacitats extractores, que s’espera que entrin en funcionament a partir del 2026.

El primer que s’ha bolcat en comprar gas qatarià és Alemanya, el país europeu que més voraçment consumia gas rus i que a més ha vist com la seva infraestructura d’importació estrella, els costosíssims gasoductes Nord Stream 1 i 2, volava pels aires amb els sabotatges del passat mes de setembre.

Així doncs, Berlín signà el novembre un contracte de 15 anys de durada amb l’empresa pública QatarEnergy i la nord-americana ConocoPhillips precisament a partir del 2026, quan la nova infraestructura qatariana entrarà en funcionament.

De moment, Alemanya és l’únic país que s’ha compromès amb Qatar en un acord de llarg termini, mentre els altres països europeus s’han limitat a fer compres immediates.

Però davant les crítiques que han començat a aparèixer a Brussel·les, un diplomàtic qatarià ja ha advertit que aquestes podrien “afectar negativament… les discussions actualment en curs sobre la pobresa i la seguretat energètica mundial”.

D’altres a Europa han defensat que els acords amb Qatar serien “el mal menor” respecte a la Rússia de Vladimir Putin, i que en qualsevol cas Qatar no pot ser una solució a llarg termini per garantir la seguretat energètica europea.

I és que la pràctica qatariana d’oferir diners a canvi d’influir en els processos polítics occidentals està profundament arrelada.

Des del 2016, Qatar ha gastat quasi bé 200 milions de dòlars a Washington DC, fet que situa el minúscul país de 300.000 habitants en la quarta posició dels estats que més gasten en lobbying a la capital nord-americana, per darrera de tres gegants: la Xina, el Japó i Corea del Sud.

Una altre dels esforços qatarians es dirigeix cap a la modelació de l’opinió publica internacional a través del mitjà de noticies Al Jazeera, que transmet informació des de punts de vista ben diferents en funció de la seva audiència local i dels interessos del poder qatarià.

El tercer pilar de la influència del Qatar són les seves milionàries inversions empresarials arreu del món, i que inclouen, per cert, 5.000 milions en projectes a Espanya segons s’ha anunciat aquest any. Els altres objectius privilegiats del Qatar a Europa són França (on la seva influència s’estén fins a la Presidència de la República), Alemanya, Grècia i Suïssa.

En definitiva, Europa està tot just començant a descobrir que no li resultarà gens fàcil trobar venedors virtuosos de gas natural. Entre aquests, el Qatar mereix una especial vigilància per les seves repetides males pràctiques massa sovint amagades per la monumental pila de diners que guanya gràcies a les reserves de gas natural, que li atorguen una injustificada capa de respectabilitat.

Europa està tot just començant a descobrir que no li resultarà gens fàcil trobar venedors virtuosos de gas natura Click To Tweet

Estàs d'acord que s'hagin paralitzat les superilles de Colau?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.