Qatar: el Mundial de totes les vergonyes

Si no fos per la ingent riquesa acumulada per l’exportació d’hidrocarburs, Qatar seria avui un país totalment desconegut i, molt probablement, paupèrrim.

No obstant, l’exportació de petroli i sobretot de gas natural provinent de les seves excepcionals reserves submarines han fet del petit emirat (ocupa una superfície equivalent a una tercera part de Catalunya) una potència financera de primer ordre mundial.

Amb aquests diners, Qatar no solament inverteix arreu del món per incrementar encara més la seva riquesa, sinó que és públic i conegut que els empra per a propagar l’islam a Europa, instaurar règims islamistes a Orient Mitjà i promoure els Germans Musulmans. Una xarxa integrista l’objectiu de la qual és, segons els serveis d’intel·ligència belgues, “islamitzar progressivament la societat europea en totes les seves vessants“.

És aquest país qui acull enguany el Mundial de futbol de la FIFA després de més de 10 anys de polèmica.

L’any 2010, quan el consell executiu de la FIFA anuncià la decisió, ja plogué una allau de crítiques per haver escollit com a amfitrió de l’edició 2022 un país sense cap mena de tradició futbolística.

El 2015, l’FBI nord-americà dugué a terme un seguit de detencions a la cúpula de la FIFA per corrupció “rampant, sistèmica i profundament arrelada”, i enguany el diari francès Le Monde ha publicat que la fiscalia francesa està investigant el paper de l’expresident francès Nicolas Sarkozy per ajudar Qatar a guanyar la seva nominació pel Mundial.

Efectivament, Qatar té llaços particularment forts amb els cercles de poder francès, i és propietari de l’equip parisenc Paris Saint-Germain (PSG). Sarkozy és conegut pels seus vincles particularment estrets amb l’elit qatarí.

Per la seva banda, el polèmic Sepp Blatter, president de la FIFA entre 1998 i 2015, ha reconegut recentment en declaracions a un diari suís que la nominació de Qatar per acollir el Mundial 2022 fou “un error”.

Però els problemes del Mundial 2022 tan sols començaven amb aquesta decisió.

De seguida es posà en evidència que el petit emirat practicava violacions sistemàtiques dels drets humans i en particular sobre els nombrosos treballadors estrangers que el país necessita, emparades pel propi sistema legal i legislatiu.

Els abusos comesos pel Qatar als seus immigrants, que inclouen la confiscació sistemàtica de passaports, l’absència de sindicats o la manca de justícia i atenció sanitària, han estat tan notoris que el país ha acabat introduint alguns canvis legislatius, tot i que molt tard, al 2020.

De fet, el govern del Nepal estima que centenars dels seus ciutadans, contractats com a mà d’obra estrangera per al Qatar, han mort en accidents laborals o com a resultat de falta d’atenció mèdica mentre treballaven en la construcció de les infraestructures faraòniques del Mundial.

Un altre focus de polèmica és l‘arbitrarietat manifesta de les autoritats del Qatar. Un exemple: a un parell de dies de començar el Mundial (un cop els centenars de milers de fans ja tenien els seus bitllets d’avió), han fet marxa enrere per sorpresa i han prohibit la venda de cervesa als voltants dels estadis.

Això després de que les mateixes autoritats garantissin una excepció en la llei islàmica que impera en el país i que prohibeix el consum d’alcohol en públic.

Qatar també ha advertit que no tolerarà comportaments homosexuals durant el Mundial. Per més que la FIFA hagi intentat tranquil·litzar l’opinió pública occidental en aquest aspecte, els seus anuncis mai han estat acompanyats d’una declaració de bones intencions del país organitzador.

Per si fos poc, la Unió Europea ha advertit als seus ciutadans que viatgin a Qatar que sobretot no descarreguin als seus telèfons intel·ligents les aplicacions que el govern de Qatar ha preparat per al Mundial i que demana instal·lar a tots els turistes, ja que impliquen gravíssims riscos de privacitat. De fet, totes dues han estat catalogades pels experts com “spyware” (programaris espia).

Si no fos per la ingent riquesa acumulada per l'exportació d'hidrocarburs, Qatar seria avui un país totalment desconegut i, molt probablement, paupèrrim Share on X

Creus que es pot prohibir que circulin cotxes a un de cada tres carrers de l'Eixample com pretén Colau amb la Superilla Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.