Converses comentava fa poc les declaracions del ministre de defensa d’Alemanya, Boris Pistorius, segons les quals Europa s’havia de preparar per a una guerra de defensa de la seva pròpia seguretat. La nostra conclusió fou que malgrat la pertinent reflexió de Pistorius, Europa no estava en absolut preparada per a fer front a un conflicte bèl·lic.
Doncs bé, a escassos dies d’aquestes declaracions s’han produït dos fets molt importants que reforcen aquesta tesi d’una Europa totalment incapaç d’assumir la seva pròpia seguretat.
El primer és la publicació pel comandant de les forces armades ucraïneses Valeri Zaluzhni d’un informe que reconeix el fracàs de la seva ofensiva de primavera, que la guerra s’ha estancat i que Ucraïna ha de fer front a un contrincant rus cada cop més ben preparat i equipat.
Segons diversos analistes, Zaluzhni ha decidit fer públic aquest document com una manera de fer sonar l’alarma i deixar clar tant als ucraïnesos com als aliats occidentals del país que el conflicte bèl·lic amb Rússia està molt lluny d’acabar, almenys si la via escollida segueix sent la de les armes.
Pitjor encara, Zaluzhni sembla indicar que Ucraïna no sols no disposa dels mitjans per recuperar la iniciativa sobre el camp de batalla, sinó que ha de fer front a un exèrcit rus que s’està adaptant cada cop millor per contrarestar la superioritat tecnològica occidental.
Com Converses també apuntà recentment, el perill que l’actual guerra de desgast afavoreixi més a Rússia que a Ucraïna a mig i llarg terme és molt real per un conjunt de factors econòmics, socials i demogràfics.
És precisament en aquest sentit, i particularment en el de les mancances industrials, que es pot situar el segon fet marcant que apuntàvem al començament.
El passat mes de març, els socis europeus donaren llum verda a un acord de 2.000 milions d’euros per subministrar municions d’artilleria per a Ucraïna. La meitat d’aquesta suma havia de servir per adquirir municions actualment en les reserves dels països membre de la UE que signaren el document, mentre que l’altra es destinaria a la compra de lots nous que, per tant, encara s’havien de fabricar.
L’anunci generà força publicitat ja que es presentava com una de les primeres iniciatives veritablement europees en matèria d’indústria de defensa. Malgrat això, sis mesos després els resultats preliminars resulten profundament decebedors i inquietants perquè deixen de nou en evidència la manca de preparació dels països europeus per assumir la seva pròpia seguretat.
El diari Politico ha revelat una gran preocupació entre els responsables diplomàtics perquè la Unió Europea està sent incapaç de complir les seves promeses. Del milió d’obusos a subministrar a Ucraïna en un termini de 12 mesos tan sols se n’han entregat 300.000. Sembla doncs impossible poder enviar els 700.000 restants abans que el termini acabi aquest març.
Segons els funcionaris consultats per Politico, la font del problema és clara: la incapacitat industrial del Vell Continent.
D’altra banda, la UE tampoc està avançant en l’aprovació d’un nou paquet d’ajuda a Ucraïna valorat en 20.000 milions d’euros durant els pròxims quatre anys i que seria finançat via un instrument de política estrangera independent anomenat “Fons Europeu de Suport a la Pau“.
Els països europeus no es posen d’acord sobre com finançar els nous paquets destinats a Ucraïna, començant per si cal reemborsar els països que entreguin armes al comptat o bé implementar un model de finançament anual.
Les mancances industrials dels països de la Unió Europea són extremadament preocupants i deixen en evidència la seva incapacitat per a defensar-se Share on X
Loading ...
