estat d'alarma

Estat d’alarma. Per què han tornat a quedar desbordats?

L’estat d’alarma establert pel govern espanyol, amb la novetat del toc de queda, augmenta el dramatisme de la situació en fer palès que una altra vegada la Covid-19 ha desbordat les administracions públiques.

En el cas concret de Catalunya, les mesures són més dures que a la resta de comunitats, fins i tot aquelles que com Madrid presenten situacions més greus. Cap més autonomia combina el toc de queda a les 10 de la nit en lloc de les 11, que s’estableix com a criteri general per a tota Espanya -si bé cada autonomia pot avançar i endarrerir una hora la mesura- amb la persistència en el tancament de bars i restaurants. Només Castella i Lleó també confina la gent a casa seva a partir de les 10, en contrapartida els bars i restaurants romanen oberts amb limitacions. Hi ha comunitats que han optat per confinaments perimetrals, com és el cas d’Aragó, amb les tres capitals, i de Navarra i La Rioja tancant tota la regió.

Després de set mesos de vacil·lacions i canvis, finalment el govern Sánchez i el ministre Illa han establert un marc d’indicadors per a tot l’estat. S’han fixat 5 nivells d’alerta i alhora 5 indicadors per a cada nivell: incidència per cada 100.000 habitants durant els últims 14 i 7 dies, percentatge de positius en les proves PCR, llits hospitalaris i de l’UCI ocupats per malalts de Covid.

D’acord amb aquestes mesures, Galícia és la que presenta uns millors resultats  perquè dels 5 indicadors, 3 estan en nivell verd clar, és a dir, una baixa incidència, són els positius, llits ocupats en hospitals i UCI. Els altres dos que afecten en incidència de la pandèmia es troben en situació alta. També la Comunitat Valenciana presenta perfils raonablement bons, almenys comparats amb la resta, junt amb Balears i Canàries. Madrid presenta 3 dels 4 indicadors amb un nivell extrem i un alt. I Catalunya presenta 3 nivells extrems i 2 d’alts. El més preocupant de tot en aquests dos casos és per una banda l’elevada ocupació de les UCI, i d’una altra el creixement en els últims 7 dies. I en aquest sentit és més preocupant la xifra de Catalunya, 233 casos, que la de Madrid, 212 casos, amb una tendència a l’alça en el cas català i mantenint la tendència en el cas de Madrid.

Es dicten mesures cada vegada més dures que tenen conseqüències en la vida social i econòmica de les persones. S’adopten evidentment perquè la malaltia i la mort no prosperin. Però no és suficient, ningú, ni a Espanya ni a Madrid ni a Barcelona, ens ha explicat perquè ha succeït tot això, més enllà de presentar-nos imatges de festes o de persones sense mascareta. Necessitem que ens demostrin que saben perquè el coronavirus s’ha propagat en la forma que ho ha fet perquè si no ho saben i disparen a l’engròs, faran tant de mal com de bé. I a més no sabran què han d’esmenar per millorar la situació.

Sembla clar que una de les causes és la baixa inversió espanyola, que està a la cua d’Europa amb 3.056 euros per càpita de despesa sanitària total. És a dir, tant pública com privada. Aquest és un fet evident, però cal advertir que països que estan millor o molt millor que nosaltres, com Portugal, Grècia i Hongria, tenen una despesa significativament menor, per tant aquest és un capítol de l’explicació que en tot cas les autoritats haurien de confirmar però no és l’únic. És evident que l’elevada despesa sanitària a Alemanya i a Suècia ha actuat com un fre. Però també és molt alta als Països Baixos i Bèlgica i la seva situació és francament dolenta. Alemanya gasta 5.617 euros per persona, Suècia 4.887 euros, però els Països Baixos gasten pràcticament el mateix amb un resultat en el cas del coronavirus molt pitjor.

En el cas d’Espanya, Catalunya  se situa en la banda baixa de la despesa, (1.432 euros per persona). Darrere nostre només hi ha Andalusia (1.212 euros per persona), Madrid (1.274 euros per persona), Canàries (1.399 euros per persona), Balears (1.407 euros per persona), i la Comunitat Valenciana (1.416 euros per persona). Però aquí també hi trobem la no concordança entre despesa i resultats. Galícia gasta una mica més que Catalunya, 1.491 euros per persona, i la Comunitat Valenciana, com ja hem vist, menys. Però els seus resultats són clarament millors, i això sense citar als dos arxipèlags per la seva condició d’illes. Navarra, que està al top 10 de la despesa, té una situació absolutament descontrolada i és que a més dels diners que fan falta, hi ha també la capacitat d’organització, de gestió, d’execució i l’encert en l’estratègia a seguir. I en aquests capítols, la capacitat de les nostres autoritats s’ha revelat penosa.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Estàs d'acord que el CGPJ pugui ser escollit per majoria simple en lloc de majoria qualificada com fins ara?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
A més dels diners que fan falta, hi ha també la capacitat d’organització, de gestió, d’execució i l’encert en l’estratègia a seguir Click To Tweet

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú