Armengol, Ábalos, Sánchez, Koldo, i segurament hi hauran més afectats pel problema de voler fer un negoci il·lícit en plena tragèdia de la pandèmia. Uns estaran afectats perquè s’han lucrat delictivament i altres ho seran per responsabilitats polítiques que vol dir també morals. Que tot això succeeixi ara té molt de justícia poètica. Un concepte aquest, que es remunta a l’antiga Grècia i que de fet està present en moltes tradicions religioses. Es refereix a la idea que les persones reben finalment el que es mereixen, sigui bo o dolent, perquè existeix un ordre moral a l’univers, una llei en la qual al final o abans es fa justícia.
Perquè la veritat és que aquella gran tragèdia que va tenir el seu epicentre el 2020 i part del 2021 amb la covid, i que va donar lloc a tota mena d’excessos, mai ha volgut ser examinada pel poder, sigui d’uns o d’uns altres. I no és que no hi hagués motius per fer-ho.
Constatem-ne dos. Un, econòmic, precisament el relacionat amb l’escàndol actual. En aquell moment el govern d’Espanya va gastar més de 1.000 milions d’euros, 544 milions només en mascaretes, i això ja explica com és possible que es produís aquest gran negoci. Se sap que en les compres hi va haver unes diferències de preu brutal, des de les que van de 0,03 euros per unitat a 0,86, és a dir, 28 vegades més cares, malgrat oferir el mateix tipus de protecció. També amb les FFP2 les diferències van anar de 2 a 1. Recordem que les mascaretes es venien al públic a 0,96 euros. Espanya va utilitzar un fons especial de 1.000 milions per adquirir material sanitari.
Revisar a pilota passada i amb tranquil·litat com s’havien fet tots aquests processos de compra i quines experiències es podien extreure que milloressin la situació de cara al futur, semblava una necessitat evident, però no es va fer.
el nombre de morts ha estat la més gran després de la Guerra Civil
Però és que encara és més greu el que no es revisés res de l’acció sanitària malgrat la tragèdia, el nombre de morts ha estat la més gran després de la Guerra Civil. Segons World of Data, una de les fonts més fiables en l’anàlisi de dades, l’excés de mortalitat de la covid, ha significat una taxa de 364,54 morts per cada 100.000 habitants. El que equival a una mica més d’1 mort cada 3 persones. Si a més es considera que la majoria es produïen en el gruix de la població de més de 75 anys, podem veure com era de necessari revisar el que va passar i aprendre de l’experiència de cara al futur. Però res d’això es va fer.
Es van declarar reiterats estats d’alarma que després el Tribunal Constitucional va considerar que eren contraris a la Constitució espanyola. Vam viure mesos i mesos que en nom de la seguretat estàvem sota un règim policial, en el qual el Congrés i el Senat, primer estava suspès i més tard reduït a la mínima expressió. Tot això passava perquè Espanya no disposava d’una llei específica per afrontar epidèmies massives. Continuem sense aquesta llei, malgrat les promeses.
No es va fer cap comissió parlamentària per estudiar el passat, ni cap llibre blanc per extreure’n ensenyaments, ni es va cridar una comissió d’experts perquè es pronunciessin; encara més, ens van enredar amb una comissió d’experts fake. El ministre de Sanitat d’aleshores, Salvador Illa, el van convertir en una mena de superpolític, que continua amb un gran predicament, malgrat que és evident que són responsabilitat política seva grans errors que es van cometre aleshores, però va tenir l’habilitat de lliscar sobre les onades.
Ara es produeixen fets com el d’un responsable de l’aparell socialista com Koldo, incriminat. Ábalos, liquidat políticament pels seus companys de partit i de manera especial per l’home que va contribuir decisivament a promocionar-lo, Pedro Sánchez. I ara, per si no n’hi hagués prou, s’hi afegeix la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que recordem és la segona autoritat de l’estat.
En aquest darrer cas l’escàndol s’ha muntat perquè, d’una banda, van refusar com a defectuoses mascaretes proporcionades per les empreses vinculades a Koldo amb un dictamen que determinava que no reunien condicions, i poc després van sol·licitar fons europeus per pagar aquestes mascaretes acreditant que estaven en perfectes condicions.
Té aquesta qüestió molt mala pinta. No només perquè afecta la segona autoritat de l’Estat, sinó perquè implica a la UE i, de fet, la comissió antifrau ja ha entrat en la matèria. Si es confirma que es van certificar unes mascaretes que prèviament s’havien donat com a defectuoses, el delicte serà evident, i en tot cas la presidenta del Congrés té difícil continuar en el seu càrrec.
Tota aquesta justícia poètica acumulada als desastres de la coalició de govern i la seva espectacularitat fan pensar que existeixen moltes coincidències amb el final d’etapa de Felipe González. Ell també va arribar al govern, a diferència de Sánchez, va guanyar, però per poc, si bé al final l’acumulació de corrupció i fallides polítiques el van condemnar a la dimissió.
Revisar a pilota passada i amb tranquil·litat com s'havien fet tots aquests processos de compra i quines experiències es podien extreure que milloressin la situació de cara al futur, semblava una necessitat evident, però no es va fer Click To TweetCOL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA:
