El sector immobiliari a Espanya, especialment a les grans ciutats, ha patit al llarg dels últims anys una gran pujada de preus. Aquesta situació ha suposat una gran dificultat per a molts a l’hora d’adquirir un bé immoble, traslladant la inflació de preus al mercat de lloguer. Ara bé, en l’últim informe de la Societat de Taxació assenyala que l’Índex de Confiança Immobiliari ha registrat la major caiguda des de 2012.
L’índex, basat en l’opinió de 548 taxadors, situa en el tercer trimestre de 2019 a 51,9 punts sobre 100, el que representa un descens de gairebé 4 punts respecte al trimestre anterior quan va registrar 55,8 punts.
Atenint-nos a la distribució provincial, en el cas de Barcelona, els preus es van incrementar un 7% en els últims dotze mesos respecte al mateix període de l’any anterior fins als 2.688 euros per metre quadrat. Amb aquestes xifres, Barcelona -igual que en 2018- és la província amb el preu mitjà del metre quadrat més car de tot Espanya. En tot cas, els creixements a la capital catalana han anat en descens en els últims mesos, cas contrari al de Madrid, segons xifres de Societat de Taxació.
A Madrid, l’índex de confiança va registrar un descens “considerable” en passar de 58,3 punts a 53,3, segons ha indicat Societat de Taxació, mentre que a Catalunya també va registrar un descens en passar de 54,7 a 50,9 punts.
A Catalunya els preus han crescut de mitjana un 6,2% fins als 2.361 euros, empesos precisament per la seva capital, on el cost s’ha encarit un 7%. Aquest increment contrasta amb el 2,9% que s’ha registrat a Girona, o amb l’1,5% de Tarragona i l’1,8% de Lleida.
Segons el Banc d’Espanya els preus a Espanya són adequats. Amb dades del primer trimestre, l’habitatge només està clarament sobrevalorada a Luxemburg (més del 30%), Àustria (prop del 20%) i en menor mesura a Bèlgica (13%). A Eslovènia, Alemanya i França la sobrevaloració ronda el 10%, mentre que a Espanya la mitjana d’experts veu els preus sobrevalorats al voltant del 5%, encara que alguns fins i tot consideren que el preu és adequat. A Europa, assenyala el banc, només a Luxemburg, Àustria i Bèlgica els preus són molt superiors als d’abans de la crisi, mentre a França els preus estan també molt elevats, perquè durant la crisi tot just van baixar.
