Fa pocs dies s’ha sabut que el Fons Monetari Internacional (FMI) considera Espanya com l’economia avançada que pitjor s’en sortirà a l’any 2020. Després d’un estiu de falses esperances pel turisme, la previsió és que el PIB caigui un 12,8%.
No obstant, a diferència del que alguns comentaristes han afirmat, no tota la culpa de les males xifres espanyoles la té la dependència del turisme. Les dades així ho demostren.
Segons el Consell Mundial pels Viatges i el Turisme, a Espanya el turisme representà al 2018 un 14,6% del PIB. Segons les mateixes fonts, a Portugal, el turisme s’elevà al 2019 fins al 19,1% del PIB.
No obstant, la previsió econòmica del FMI per a Portugal al 2020 és sensiblement més optimista que per a Espanya: una caiguda de l’activitat d’un 10%. Es tracta d’una bona dada, inferior inclús a la caiguda que es preveu pel conjunt de la zona euro (-10,2%).
Altres indicadors crucials són igualment més prometedors per a Portugal que per a Espanya.
Al 2019, l’atur a Portugal era del 6,5%. Enguany, el FMI preveu que passi al 8,1% abans de tornar a baixar a un 7,7% al 2021.
A Espanya signaríem de seguida per tenir aquestes xifres. La taxa d’atur a finals del 2019 era d’entorn el 14%. El FMI espera que al 2020 l’atur espanyol se situí en el 16,8% i que es mantingui en el mateix nivell l’any vinent.
Portugal recull els fruits d’un treball que Espanya deixà a mitges
Si Portugal s’en surt millor que Espanya malgrat la seva dependència més gran del turisme no és casualitat. Lisboa recull els fruits d’un treball dur i constant que ha dut a terme des de la gravíssima crisi del deute públic que el país travessà entre el 2011 i el 2014.
El govern conservador portuguès de Pedro Passos Coelho dirigí entre el 2011 i el 2015 un immens esforç per a corregir el dèficit públic i fer l’economia portuguesa més competitiva.
Al 2015, un nou govern, aquest cop del socialista António Costa, prosseguí amb el programa de reformes de Passos Coelho i dugué a terme una nova retallada de la despesa pública.
Aquesta última dècada, el dèficit i el pes del sector públic portuguès sobre el PIB no han parat de reduir-se, i la pressió fiscal s’ha relaxat inclús sota el govern d’esquerres. Per primer cop en la història de la democràcia portuguesa, Lisboa tancà l’exercici 2019 amb superàvit pressupostari (un 0,2%).
Mentrestant, les reformes iniciades pel govern de Mariano Rajoy a Espanya foren interrompudes per l’arribada al poder de Pedro Sánchez al 2018. Des de llavors, la pressió fiscal ha augmentat l’equivalent a un 1,5% del PIB. Però això no ha contribuït a reduir el dèficit, que de fet ha crescut.
Els pressupostos que Sánchez prepara pel 2021 profunditzen en aquesta dicotomia: contemplen noves pujades d’impostos, i alhora preveuen que el forat del dèficit segueixi creixent.
Un cop més, el contrast amb el que passa al país veí és incòmode perquè posa en evidència una dècada perduda per a Espanya.
Fa uns dies s’ha sabut que el govern socialista espanyol vol pujar el sostre de despesa pública un 53,7%. Una mesura «sense precedents» com ha assenyalat, orgullós, el vicepresident segon i líder de Podem, Pablo Iglesias.
En paral·lel, el govern socialista portuguès ha anunciat un augment de la despesa molt més contingut, del 20%. Mentre que Lisboa sembla seguir apostant per la moderació i el compromís amb l’economia, a Madrid s’hi ha instal·lat la febre de la despesa.
Portugal ja depassa Espanya en competitivitat
L’estabilització de les finances públiques a Portugal ha vingut acompanyada d’una diversificació de l’economia. Així ho demostra l’índex de competitivitat que elabora la Comissió Europea des de fa anys.
Com Converses exposava en un article recent, al 2009, quatre comunitats autònomes espanyoles es situaven a la meitat elevada del rànquing europeu de competitivitat econòmica. Eren Catalunya, País Basc, Madrid i Navarra.
Avui, no tan sols cap d’elles manté la seva plaça, sinó que la meitat nord de Portugal i la regió de Lisboa les han superat i entrat en la part superior del rànquing europeu. Una dada més: quan s’observa el increment de despesa en Recerca i Desenvolupament entre el 2007 i el 2017, Portugal supera també a Espanya.
En definitiva, i com ja afirmava la divisió d’estudis de La Caixa a finals del 2019, Lisboa ha fet durant la darrera dècada un immens treball en favor de la competitivitat i la reducció dels desequilibris estructurals. Durant el mateix període, Espanya ha fet marxa enrere.
És per això que el país veí està molt més ben preparat que nosaltres per a fer front a les conseqüències de la Covid-19. Tot plegat, deixant de banda el fet que el govern portuguès ha obtingut resultats molt més positius que l’espanyol en la seva lluita contra l’epidèmia.
el país veí està molt més ben preparat que nosaltres per a fer front a les conseqüències de la Covid-19 Share on X
Loading ...
