El Fons Monetari Internacional (FMI) ha pronosticat que Espanya protagonitzarà la recessió més profunda de totes les economies avançades amb una contracció del 12,8% enguany a la meitat de la pandèmia de la Covid-19. De fet, l’organisme ha millorat les previsions de les principals economies excepte les de l’espanyola. Es calcula una caiguda de l’economia de la zona euro del 8,3% per a enguany, 1,9 punts percentuals millor de l’esperat al juny, amb Espanya al capdavant amb la recessió més aguda (-12,8%) entre les seves grans economies.
“Com a resultat de la relaxació dels confinaments i el ràpid desplegament de suport polític a una escala sense precedents pels bancs centrals i governs, l’economia mundial està començant a recuperar-se de les profunditats del seu col·lapse en la primera meitat de l’any”, ha assegurat Gita Gopinath, economista cap del Fons, en presentar el reporti. La taxa de desocupació mitjana en la zona euro serà del 8,9% a la fi de 2020 i del 9,1% l’any vinent, encara que en el cas d’Espanya estarà gairebé en el doble d’aquest percentatge, mantenir-se en el 16,8% fins a finals de 2021, segons els càlculs del Fons (el Govern espanyol preveu una taxa del 17,1% per a 2020 i del 16,9% en 2021).
Així mateix, l’FMI calcula que l’economia global s’enfonsarà un 4,4% (vuit dècimes menys que l’estimació de juny) en 2020 i que repuntarà un 5,2% (dues dècimes inferior a juny) en 2021. “La revisió reflecteix uns resultats del PIB del segon trimestre millors de l’anticipat, principalment en les economies avançades, on l’activitat va començar a millorar abans de l’esperat després que es reduïssin els confinaments al maig i juny, així com pels indicadors d’una major recuperació en el tercer trimestre”, resa el document. Espanya, en aquest cas, és la gran excepció.
“La pandèmia revertirà els avanços realitzats des de la dècada de 1990 en la reducció de la pobresa i augmentarà la desigualtat”, explica l’FMI en termes generals, al mateix temps que destaca que té assumit que les economies “experimentaran cicatrius” amb efectes persistents sobre la producció potencial i que provoquen la urgència d’escometre canvis estructurals.
Per a l’FMI, la incertesa continua sent molt elevada a causa dels riscos de rebrots, la possibilitat que la vacuna es retardi més enllà de 2021 i que s’esvaeixin les mesures fiscals posades en marxa pels països. “El risc de pitjors resultats de creixement que el projectat roman considerable. Si el virus ressorgís, l’avanç sobre tractaments i vacunes fos més lent del que es preveu o l’accés dels països a això continués sent desigual, l’activitat econòmica podria ser menor de l’esperat, amb un distanciament social renovat i tancaments més estrictes”, assenyala.
