Catalunya, Espanya: la gran desfeta tecnològica

“El sud d’Europa és un desert tecnològic”, escriu Xavier Ferràs, professor d’economia a ESADE.

Amb l’edició 2019 del mapa de la innovació per regions de la Comissió Europea a la mà, no poden quedar dubtes. Grècia, Itàlia i Espanya estan tenyides de tonalitats de groc, els colors que les identifiquen com pertanyents a la meitat inferior de l’índex, i per tant entre les menys competitives i tecnològicament avançades de la Unió Europea (UE).

Resultats de l’índex de competitivitat regional de la UE el 2019. Font: Comissió Europea

Fins aquí no hi ha massa sorpreses: el sud sempre ha estat per darrere d’Europa central i del nord, tot i que per davant de l’est, que en aquest cas ja no es pinta en groc sinó en taronja i vermell.

Però hi ha diversos factors agreujants que fan que la puntuació de Catalunya en concret i d’Espanya en general sigui particularment negativa.

Espanya, última en innovació entre els països del sud d’Europa

El primer que salta a la vista als ulls de l’observador: cap país del sud d’Europa té tantes regions pintades de groc intens i taronja com Espanya. Grècia, Itàlia i sobretot Portugal tenen almenys una regió que figura en la meitat elevada de l’índex (verd clar). No és el cas d’Espanya.

Aquests fets aproximen Espanya a la categoria dels països de l’est més que no pas als seus veïns del sud amb els quals se sol comparar -en general per concloure que ens en sortim millor.

Catalunya i Espanya, a la cua d’Europa en augment de Recerca i Desenvolupament

L’informe Science, Research and Innovation in Europe 2020 mostra l’evolució de les inversions en R+D arreu d’Europa.

De nou, els països del nord són capdavanters, però s’observa també com Grècia, Itàlia i Portugal han fet notables esforços per desenvolupar les seves cadenes de coneixement i tecnologia.

Els països de l’est, des de Bulgària (l’estat més pobre de la UE) fins a Polònia, avancen ràpidament per recuperar-se almenys en part de l’època socialista.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Si hi ha un país europeu que es quedi enrere, es tracta altre cop d’Espanya. I Catalunya, en particular, se situa al mateix nivell que el Llenguadoc-Rosselló a l’altra banda de la frontera, considerat des de sempre com la perifèria econòmica de França.

Un cop més és Xavier Ferràs qui ens recorda que la inversió en R+D respecte el PIB espanyol és avui inferior a la del 2009. Actualment, l’esforç públic real en R+D d’Espanya equival al 30% del pressupostat fa una dècada.

El govern espanyol s’havia marcat l’objectiu d’invertir el 3% del PIB en R+D el 2020. En comptes de progressar, s’ha retrocedit, i avui Espanya se situa tan sols en l’1%.

Augment de la despesa en R+D per regió entre el 2007 i el 2017. Font: Comissió Europea

Catalunya perd el lideratge econòmic espanyol

Atenció especial mereix Catalunya i el seu pol industrial barcelonès, que el 1920 pràcticament triplicava el PIB per càpita espanyol.

Avui, Catalunya figura en la grada inferior dels inversors en R+D europeus i el seu PIB per càpita és tan sols un 25% més gran que la mitjana espanyola. Madrid ja la supera en PIB i la tendència de canvi del centre de gravetat econòmic espanyol s’ha consolidat.

Un peix que es mossega la cua

El 2009 Catalunya era encara una de les regions de la meitat alta del rànquing d’innovació europeu, juntament amb el País Basc, Navarra i Madrid. Avui, la meitat nord de Portugal i la regió de Lisboa superen les quatre comunitats autònomes espanyoles.

El fet que Espanya sigui el país europeu que menys llocs de feina ha creat en sectors d’elevada productivitat entre el 2006 i el 2016 demostra fins a quin punt s’està retrocedint.

Resultats de l’índex de competitivitat regional de la UE el 2009. Font: Comissió Europea

La conseqüència de tot plegat és una desconnexió cada cop més important d’Espanya i Catalunya amb la indústria 4.0 i les fonts de la prosperitat del segle XXI, cada cop més dependents de les inversions tecnològiques.

Tal i com apunta Xavier Ferràs, els rànquings europeus no mesuren la competitivitat d’empreses concretes, sinó dels “sistemes nacionals d’innovació” que afavoreixen l’aparició i consolidació de petites i mitjanes empreses altament competitives i exportadores. D’aquestes, una petita fracció esdevenen un dia campions nacionals i contribueixen de forma especial a reforçar les xarxes d’innovació.

La manca d’innovació és un peix que es mossega la cua, perquè si Espanya i Catalunya perden posicions en els rànquings significa que són menys atractives pels inversors, i per tant encara resultarà més difícil posar-se al dia.

És l’invers de l’efecte crida, i fa que la infraestructura tecnològica i de recerca nacional envelleixi i s’atrofiï.

Cal una estratègia d’inversions en R+D concreta i dotada de mitjans per tal no ja d’esdevenir un líder europeu, sinó simplement per no quedar-se del tot enrere.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú