Malgrat la retallada d’una dècima per part de l’FMI, l’economia espanyola creixerà aquest any per sobre de la mitjana europea. La institució liderada per Christine Lagarde ha presentat a Washington les seves perspectives de creixement mundial, on es preveu que l’economia espanyola creixi aquest any un 2,1%, una dècima menys del que es preveu fa tres mesos. Dit això, manté les seves expectatives sense canvis per a 2020, quan el PIB del nostre país creixerà un 1,9%.
En la seva anàlisi, la institució internacional advoca perquè Espanya dugui a terme una “reconstrucció gradual” del seu matalàs fiscal amb la finalitat de garantir l’estabilitat i evitar revifar l’espiral negativa entre els riscos sobirans i bancaris, afegint que els esforços per a reduir la dualitat del mercat laboral impulsarien la creació d’ocupació i incentivarien la inversió privada.
Espanya es veu afectada per la seva pròpia incertesa política i per la forta desacceleració que viu l’Eurozona, per a la qual l’FMI retalla les previsions de l’1,6% a l’1,3% aquest any. La rebaixa és encara major si es compara amb l’1,9% que el Fons havia calculat a l’octubre. Per a 2020, les projeccions de la zona euro es redueixen de l’1,7% a l’1,5%.
Alemanya, el principal mercat de l’àrea, és el gran llast del creixement. L’FMI ha retallat el seu PIB de l’1,3% al 0,8% aquest any, i de l’1,6% a l’1,4% l’any que ve. El Fons cita com a gran factor d’incertesa per al mercat alemany “els retards associats amb la introducció de nous estàndards d’emissió de combustible per a vehicles dièsel”, al que s’afegeix la caiguda generalitzada de la confiança de consumidors i empreses.
També Itàlia, en el qual l’FMI percep un “afebliment de les inversions”, sofreix un fort ajust del 0,5%, que deixa la seva economia estancada amb una pujada de tot just el 0,1% en 2019.
Tampoc s’ha salvat de retallades el creixement global. S’avançarà el 3,3% aquest any, la seva expansió més baixa des de la crisi financera de 2009 després d’una retallada de dues dècimes. L’impuls podria frenar-se fins i tot més a causa de les tensions comercials i a la possibilitat d’un Brexit desordenat. En tot cas, per a l’any que ve es preveu un creixement del 3,6%, sense variació respecte a les previsions anteriors.
L’economia dels EUA, per la seva part, s’alentirà a un 2,3% aquest any, dues dècimes menys del que es preveu al gener, a mesura que es dilueix l’efecte de l’agressiu estímul fiscal aprovat pel Govern de Donald Trump.
Del seu costat, la Xina continuarà la seva progressiva moderació amb un creixement del 6,3% per a aquest any i 6,1% per al pròxim, causat pel “necessari ajust” per a controlar el deute i els efectes dels aranzels imposats pels EUA. La desacceleració de la Xina, que havia estat la locomotora global en el que va de segle, ha comportat “impactes” en altres parts del món com Àsia i Europa, va agregar el reporti.
