La nova macroenquesta del Centre de Investigacions Sociològiques (CIS) fa palès un clar corriment de l’espectre polític cap a l’esquerra, degut a que l’increment del PSOE, que oscil·la de moderat (cas d’Extremadura) a gran (com les Balears), no fa disminuir en la mateixa proporció els vots a Podemos, que en alguns casos fins i tot creix (com a la mateixa Extremadura).
Per la seva part en l’àmbit de la dreta es dona una triple confluència. Continua la caiguda del PP, no es produeix la recuperació i sí la prolongació de la tendència de les eleccions generals. Al mateix temps, Cs creix però ho fa en una mesura modesta, i finalment VOX fa un pitjor resultat que a les generals. Tindria presència a Astúries, Cantabria, Madrid i Múrcia. El diputat a assolir és dubtós a Balears, Canàries, Castella- la Mancha i Castella-Lleó. I no en trauria cap a la resta del territori.
En el cas de Catalunya l’atenció queda centrada en les eleccions de Barcelona que situen Colau en primer terme, mantenint-se, o com a molt perdent un regidor. Amb tot el marge amb ERC és tant petit que Maragall pot quedar primer amb onze regidors.
En un segon bloc queden PSC (6-7) que remunta sensiblement però sense donar la campanada, JxCat (5-7) i Valls (5-6). Crida l’atenció en aquest cas, que aquesta última llista, amb 7 dècimes més de percentatge que JxCat pugui quedar darrera seu en nombre d’escons. Aquesta contradicció no és possible que es doni en una circumscripció municipal. Amb tot, l’opció Valls-Cs no hauria remuntat el vol, segons el CIS, perquè com a partit en les anteriors municipals ja va assolir 5 escons. Una lectura política del resultat d’aquesta predicció és que l’intent de Valls de presentar-se com una opció moderada i d’un cert to catalanista hauria quedat liquidat per la furiosa campanya de Rivera per aplicar el 155 a Catalunya.
El CIS parteix en aquesta ocasió del seu previ grau d’encert en la previsió a les eleccions generals, malgrat que en el moment de la seva publicació els resultats que oferia varen ser molt criticats. El grau d’encert a més es va produir quan hi havia molt vot que semblava indecís, i molts dies abans de les eleccions (10 d’abril), el que fa pensar en un model predictiu molt potent, o en “l’art” de la previsió.
També, i no és una dada menor, per l’efecte performatiu de l’enquesta, no tant per ella mateixa, com pel seu ús per part de les forces polítiques.
Cal dir, per posar-hi alguna objecció derivada de fets molt visibles, que el ventall que presenta el nombre d’escons en els parlaments regionals és en general molt ampli, tres diputats en diversos casos (Canàries, MÚrcia, Astúries) i fins i tot cinc en el cas de Madrid. En aquestes quatre comunitats la capacitat de formar govern socialista seria molt més dubtosa.
