Espanya: cada vegada més infeliços

Ahir, Dia Mundial de la Felicitat, es va fer públic l’Informe Mundial 2024 sobre aquest tema, auspiciat per l’ONU i dut a terme d’acord amb l’enquesta mundial Gallup que es du a terme a 143 països i que té la singularitat que presenta el resultat de la mitjana de l’enquesta dels últims 3 anys,  ponderant d’aquesta manera els fets extraordinaris que es puguin produir en un any determinat.

Per a alguns els pot semblar una despesa inútil intentar mesurar la felicitat que és una condició molt subjectiva, però el fet és que s’esmercen molts recursos i metodologia per intentar determinar-la. Ja són molts els anys que porta a l’esquena aquest instrument que s’afegeix a altres que mesuren el benestar social, la igualtat, entre moltes altres consideracions.

El rànquing de primers països quan a felicitat es manté en els últims anys bastant estable i l’encapçala Finlàndia, seguit de Dinamarca, Islàndia, Suècia i, sorprenentment, Israel, malgrat que l’última enquesta es va fer quan ja es començaven a produir els incidents de Gaza, però encara no s’havia desencadenat la invasió. En tot cas recordem que és la mitjana de 3 anys però, així i tot, és sorprenent que els israelites es considerin dels més feliços del món, perquè cal dir que, malgrat que es mesuren una sèrie de variables objectives en part, la puntuació es du a terme d’acord amb un qüestionari en el qual s’indaga sobretot la felicitat subjectiva, per tant, tal com és percebuda pels habitants d’aquest país.

Els deu de la cua, per situar l’altre extrem, són l’Afganistan, l’últim de tots, Líban, Lesotho, Serra lleona i Congo (Kinshasa). De fet, en una ullada global, els països més infeliços es concentren a l’Àfrica, a més de tot el subcontinent indi.

Espanya ocupa el lloc 36, just per darrere de Polònia, Estònia, El Salvador i Romania. D’àmbit europeu, i per darrere nostre, es troba Malta, en el lloc 40, Itàlia en el 41, Eslovàquia en el 45, Lituània en el 46. Croàcia i Grècia es troben en el 63 i 64, respectivament. Per tant, la nostra posició no és bona si la comparem amb el nostre context europeu. De fet, la posició espanyola en felicitat no és massa diferent de la que ens correspon en el rànquing de renda per càpita dels 27 països de la Unió, malgrat que una cosa poc tingui a veure amb l’altra.

El més rellevant de tot plegat és que Espanya ocupava el lloc 22 el 2012, o sigui que en el transcurs d’una mica més d’una dècada ha perdut 14 punts, que és molt. Aquesta altra forma de veure la dinàmica social, la de la perspectiva de la subjectivitat sobre la felicitat que sent cadascú, confirmaria la perspectiva econòmica, que revela que anem retrocedint llocs en l’àmbit europeu i que aquest fet s’ha accentuat en els últims anys.

A més de les diferències entre països, hi ha també diferències en el si del mateix país, sobretot relacionades amb l’edat. Hi ha països on la gent més gran de 60 anys és molt més feliç que els més joves, és per exemple el cas dels EUA. Però, es dona l’escenari invers en la major part dels països del centre i de l’est d’Europa que pertanyien a l’URSS.

A més de mesurar per enquesta l’opinió de cada persona també s’utilitzen alguns indicadors objectius, però que no intervenen en la classificació. Només serveixen per comparar si hi ha alguna mena de relació. Per exemple, si comparem Espanya amb Finlàndia, el primer posicionat, veiem que aquest ens supera en renda per càpita d’igual poder adquisitiu, en suport social, ens supera en molt en sensació de llibertat i d’opcions per poder fer coses a la vida, la generositat presenta un indicador millor, així com en la corrupció, i en l’únic aspecte que Espanya supera a Finlàndia, fet que és habitual en tota mena de rànquings que facin servir aquesta mesura, és en salut.

És evident que el capital més important que té Espanya és aquest i que, en conseqüència, si decaigués per canvis en l’estil de vida, l’alimentació o els serveis de la sanitat, la seva incidència sobre el conjunt seria molt més gran del que positivament podem imaginar-nos, donat que és el factor diferencial més característic de la vida social espanyola.

Creus que era necessari anticipar les eleccions al parlament de Catalunya amb independència de quins fossin els motius?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.