L’escenari polític està marcat per dos factors aliens a ell. En primer lloc l’evolució de la Covid. En segon terme per la situació econòmica, en bona mesura derivada del problema sanitari.
Una ràpida ullada a aquesta segona qüestió ens segueix mostrant signes alarmants de la caiguda. No hi haurà hagut recuperació nadalenca i els efectes ramificats de la crisi s’estenen. Catalunya perd pes industrial, un fet que potser s’accentuï l’any vinent. Les grans cadenes de marques de roba anuncien tancaments massius de les seves botigues perquè l’acceleració del comerç electrònic ha trastocat tot el sistema de vendes, i això vol dir més locals buits gens fàcils d’ocupar i més atur.
Pel que fa a la pandèmia ha sorgit la gran esperança i això és molt bo: la vacunació. Ara el repte és que el Govern compleixi amb els terminis anunciats de manera que al juny 20 milions de persones s’hagin vacunat, de manera que al setembre s’hagi assolit la xifra del 60% de la població espanyola i ens situem al llindar de la immunització de ramat. Mentre això succeeix, el que està sobre la taula a molt curt termini, i d’una manera especialment aguda a Catalunya, és la por a la tercera onada amb uns hospitals que no han aconseguit encara rebaixar una càrrega excessiva.
En aquest context, l’evolució marcarà decisivament la política en el pròxim any, tres fets destaquen.
Un és el creixent conflicte en la coalició de Governa causa de la insistència de Pablo Iglesias de mostrar públicament les discrepàncies creixents en el si de la coalició. No sembla que tal conflicte pugui amainar, perquè els temes que estan en cartera són prou importants com perquè les espases es mantinguin en alt. Salari mínim interprofessional, pensions, el funcionament de la renda bàsica, són casos concrets on l’acord és difícil sense que una de les dues parts no perdi la cara. La dificultat s’accentua perquè l’última enquesta del CIS, sempre favorable a Sánchez, mostra en aquesta ocasió amb claredat que la pèrdua de vot més centralista per part de l’PSOE és compensada per l’absorció de vot d’UP, el que lògicament porta a Iglesias a accentuar el seu perfil propi en la coalició.
La segona qüestió és l’atac contra la monarquia realitzat des del propi soci de Govern amb l’acompanyament sobretot d’Esquerra Republicana i Bildu. El resultat de moment se salda favorablement a favor de Felip VI. La monarquia ha millorat clarament els seus resultats a escala espanyola, tot i que l’opinió pública continua sent molt desfavorable a Catalunya. Tres xifres defineixen amb claredat l’escenari: el 64% dóna suport a l’actuació de Felip VI, un 54% és partidari de la monarquia, i segons l’enquesta de CIS el problema només preocupa un 0,3%. Tampoc és un fet menor que a la tradicional reunió de Nadal del cap de Govern amb els comandaments militars destacats en missions a l’exterior, es reiterés la seva lleialtat al rei en les manifestacions d’aquests alts càrrecs. Malgrat aquest escenari,Iglesias pot tenir la temptació de continuar jugant aquesta carta, perquè sap que una part substancial de l’electorat socialista es declara republicà.
El tercer gran tema de la política espanyola és precisament el de les eleccions catalanes, previstes per al 14 de febrer, tot i que amb una incertesa derivada de les condicions que marca la pandèmia. Si Esquerra Republicana obté una clara victòria la coalició de Govern es reforçarà en termes favorables a Iglesias. Si el resultat és molt ajustat, o fins i tot perd el seu primer lloc en benefici d’Illa, llavors a ERC pot succeir de tot, i la temptació d’accentuar la seva vena més independentista pot torna a emergir. És clar que això també dependrà del resultat de les altres forces independentistes. Ara per ara, tot sembla indicar que el seu resultat al costat de JuntsXCat els atorga una altra vegada la majoria absoluta, amb una major fragmentació que farà que una part d’aquest vot quedi fora del Parlament perquè les forces que el representen no han aconseguit el mínim necessari dels sufragis. És el risc del Partit Nacionalista de Catalunya i del Front Nacional de Catalunya, que estan encara lluitant per obtenir les signatures necessàries per poder-se presentar.
Una dada molt rellevant d’aquestes eleccions serà l’abstenció, perquè serà un indicador clar de la fatiga i el rebuig dels electors davant els partits polítics, tot i que seran més nombrosos que mai els que aconsegueixin representació parlamentària.
Loading ...
