Nadal

Nadal en un any de pandèmia

Amb la boca ben tapada i les ulleres entelades

–com tan sovint vivim, limitadament, la fe:

sense gosar-la dir, ni alentir per contemplar-la–

ens atansem avui, vacil·lants, al teu alè.

 

Altres Nadals et vèiem tan a tocar, tan nítid!:

Nen entre nosaltres, a la Cova, ben prop nostre,

emoció tan pura, al nostre abast, al nostre arbitri.

Avui sentim misteris més profunds en el teu rostre.

👉 ¡Únete a nuestro grupo de Facebook de Diálogos en Cataluña!

Comentamos entre todos las noticias de Cataluña para estar informados.
¡Podréis consultar todas las claves del día!

 

Misteris insondables, com entre el solstici i Tu,

entre la llum del món i el sentit obscur que hi brilla,

entre les vides que han marxat i que ara són en Tu

i els records que en conservem i llanguiran de mica en mica.

 

Vulnerables i perplexos, amb la boca ben tapada,

tenim més desig que mai de paraules amb sentit,

més necessitat de nitidesa desvelada

–vine, torna, apropa’t, fes-te nostre altra vegada!–,

d’horitzons i de futur, de plenitud i d’esperit.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Rellena este campo
Rellena este campo
Por favor, introduce una dirección de correo electrónico válida.

Menú