Nadal

Nadal en un any de pandèmia

Amb la boca ben tapada i les ulleres entelades

–com tan sovint vivim, limitadament, la fe:

sense gosar-la dir, ni alentir per contemplar-la–

ens atansem avui, vacil·lants, al teu alè.

 

Altres Nadals et vèiem tan a tocar, tan nítid!:

Nen entre nosaltres, a la Cova, ben prop nostre,

emoció tan pura, al nostre abast, al nostre arbitri.

Avui sentim misteris més profunds en el teu rostre.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

 

Misteris insondables, com entre el solstici i Tu,

entre la llum del món i el sentit obscur que hi brilla,

entre les vides que han marxat i que ara són en Tu

i els records que en conservem i llanguiran de mica en mica.

 

Vulnerables i perplexos, amb la boca ben tapada,

tenim més desig que mai de paraules amb sentit,

més necessitat de nitidesa desvelada

–vine, torna, apropa’t, fes-te nostre altra vegada!–,

d’horitzons i de futur, de plenitud i d’esperit.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú