GAD3 ha dut a terme una enquesta amb 800 entrevistes per a Catalunya. El treball de camp és anterior a l’inici de la taula de diàleg i evidentment del gran esdeveniment protagonitzat per Puigdemont a Perpinyà.
Els resultats assenyalen que ERC assoliria la primera posició amb 43 diputats i el 28% dels vots, superant clarament a JxCat que cauria fins als 24 escons, és a dir en perdria 10, i el 15,4% dels vots. El sumatori d’aquestes dues forces dóna un diputat d’increment. Per la seva part, la CUP milloraria lleugerament el seu percentatge de vot del 4,2 al 4,9 i ho rendibilitzaria amb 2 diputats més. En total 73 diputats en lloc dels 70 actuals i el 48,4% dels vots. A ningú se li escapa que una lleugera modificació a la baixa de la participació donaria amb els mateixos resultats el 50% o més dels vots. Per tant una vegada més la mobilització del vot no independentista marcarà la diferència.
L’altre partit beneficiat pel que fa a millora és el PSC que passa de 17 a 27 diputats i 20,7% dels vots. Es veu clarament que les dues opcions que en els seus respectius territoris presenten més predisposició al diàleg són les que es veuen afavorides. Entre les dues sumarien quasi el 50% dels vots (48,9%) i 70 diputats. Sembla clar on se situa el centre de gravetat de la política catalana.
El gran damnificat, com a tota espanya, seria Cs que perdria les dues terceres parts d’escons, passant de 36 a 12, i de disposar d’una quarta part de l’electorat en no assolir el 10%. No s’entén com la líder catalana de Cs pugui haver estat l’escollida per remuntar la situació espanyola, vist l’ensorrament de la seva casa matriu de Catalunya. El PP millora la seva posició passant de 4 a 7 i Vox apareix amb força amb 4 diputats de cop. Amb tot, els guanys d’ambdues forces, un total de 9 diputats, estan lluny d’absorbir la pèrdua dels 24 de Cs. Segurament una bona part d’aquells han anat a engruixir el partit socialista o a l’abstenció.
En Comú Podem continua mantenint la línia de discreció en els resultats, de manera que en percentatge de vots creix només del 7,5% al 8,1, passant de 8 a 10 diputats.
Tots els líders suspenen, a excepció d’Oriol Junqueras amb un 5,6. Puigdemont queda clarament per sota amb un 4,1, i encara més avall Artur Mas amb un 3,9, el que no li augura un retorn triomfal, i Torra amb un 3,7, constituint-se així en el pitjor registre d’un president de la Generalitat.
Per a Espanya, obtenim una nova predicció electoral basada en el Baròmetre Març 2020 SW Demoscòpia. Les característiques assenyalen que el socialisme obté el primer lloc amb una lleugera millora i el seu aliant UP se situa pràcticament igual, mentre que el PP perd de manera molt moderada posicions. No hi ha, per tant, en aquests tres casos grans canvis. On es dóna una veritable revolució és amb els dos altres partits. Cs i Vox. En el primer cas l’enquesta converteix la formació fundada per Rivera en una força quasi extraparlamentària amb només 4 diputats. Es confirma així que Inés Arrimadas no només no atura la davallada sinó que l’accentua. La sorpresa és l’explosió de Vox que arriba als 70 diputats i comença a disputar-li el segon lloc al PP. Les dues forces juntes representen però només 151 escons, lluny per tant de la majoria absoluta. De moment el creixement de Vox sembla imparable i és exponencial. L‘enquesta no dóna resultats per als partits menors, que tot plegat representen 42 escons i són la quarta força del Congrés. En aquest sentit, Espanya és el país d’Europa on les forces polítiques no estatals són més fortes.
