La mitjana de les últimes enquestes sobre les eleccions general 2019, considerant l’última publicada per El País el diumenge 24 de març, donaria els següents resultats:
- PSOE: 27,4%
- PP: 20,2%
- Cs: 16,8%
- Unidas Podemos: 12,9%
- Vox: 11%
- PACMA: 5%
- ERC: 4,1%
- PDECAT: 1,4%
Aquestes són les xifres mitjanes dels resultats, però també té interès la tendència fluctuant del vot. Pel que fa al PSOE sembla estabilitzat a la franja del 27% amb una lleugera tendència a la disminució que el podria fer caure per sota d’aquell llindar. El PP, que havia presentat un cert repunt, torna a manifestar un declivi que el situaria de manera inestable en torn del 20% dels vots. Cs pel contrari, registraria una clara tendència ascendent que el podria portar al llindar del 18%. L’interrogant en aquest cas és si es pot produir un “sorpasso” en els vots, que en tot cas no es donaria en els escons atesa la naturalesa del sistema electoral. Podemos sembla que comença a recuperar-se de la seva pèrdua d’atractiu electoral, però les dades de les últimes enquestes aporten informacions contradictòries que podrien significar que en realitat s’està estabilitzant en la franja del 13-14%. Pel que fa a Vox, la seva irrupció sembla estancada però en aquest cas és el de més difícil previsió, perquè el pes del vot ocult sobre el total del seu registre pot ser molt gran.
En aquest escenari, Converses a Catalunya ho anirà seguint de manera sistemàtica per observar el seus canvis. El resultat seria un partit socialista guanyador amb una minoria de bloqueig, aquella que fa que tota opció de govern passi per ell, una caiguda història del PP que difícilment compensaria en escons la presència de vots per la naturalesa dels sistema electoral, i el clar posicionament de Cs com a alternativa al primer partit de la dreta. Podemos quedaria molt minvat i s’acostaria cada vegada més al paper subsidiari que el PCE, i després IU, van tenir en relació al socialisme.
Pel que fa a la competència interna entre ERC i PDeCAT-Junts per Catalunya, no s’observa encara l’efecte de les noves candidatures dels polítics empresonats ni l’efecte Puigdemont, però encara és aviat per registrar-ho.
