La competència entre Feijóo i Sánchez es menja totalment el panorama català. Quina gran paradoxa! Malgrat que teòricament l’independentisme continua tenint un pes molt important en l’electorat català, el que pot passar en les coordenades de la política de Catalunya en aquestes eleccions està fora de focus. Sembla que interessi a molt pocs i és un pèssim símptoma.
El que sembla clar a hores d’ara és que es produirà una important abstenció diferencial a Catalunya que afectarà sobretot als partits independentistes. En quina mesura?
Això és el que podem entreveure a través de les enquestes. Si partim de la del CEO de la Generalitat els 48 escons que s’escullen al Congrés dels diputats es repartirien de la forma següent: PSC 17, ERC 9, JxCat 8, PP 7, Sumar 3, CUP 2 i Vox 2
El resultat dona una clara victòria socialista que se situa com a primera força a distància de tots els altres. Però també significa un bon resultat per al PP perquè se situa només a 2 escons de distància del que ha estat el seu millor resultat històric. D’altra banda, com l’obra resta inacabada, la seva proximitat a JxCat i fins i tot a ERC li pot permetre concebre esperances de quedar com a tercera força a Catalunya, fet que seria un èxit extraordinari. En aquesta enquesta els dos partits més perjudicats pels mals resultats són ERC, perquè perdria 4 escons dels 13 que té ara i això és una caiguda molt gran, i l’operació Sumar amb els comuns que punxaria perquè quedaria com un partit molt minoritari en el cas català.
Si prenen com a referència aquest resultat, podem comparar-lo amb el que ens donen altres enquestes recents. El tracking de GAD3 per a l’ABC coincideix amb la xifra d’escons d’ERC, li dona un menys a JxCat, i també 1 menys a la CUP. El tracking d’El Mundo coincideix en els 9 diputats d’ERC, però també li dona 9 a JxCat i, per tant ,milloraria. Mentre que la CUP en podria treure 1 o cap.
De tot plegat la conclusió sembla clara, si bé encara queden dies molt intensos fins a arribar a la conclusió electoral. L’abstenció independentista es concentraria sobretot en l’antic votant d’ERC, afectaria amb molta menys mesura al votant de la CUP i se situa en un punt d’incertesa en relació amb JxCat perquè segons l’observació pot romandre igual, perdre només 1 diputat o fins i tot guanyar-lo.
Sigui com sigui, és evident que a hores d’ara l’independentisme està força fora del joc polític. Ho constata l’observació de la realitat quotidiana. Per exemple, la concentració independentista de refús pel retorn a Girona del rei, que va ser declarat en el passat persona non grata en aquell territori, i de la princesa Elionor, es va saldar amb una concentració independentista de només 200 persones que ni tan sols va aconseguir acostar-se significativament al recinte on es lliuraven els premis.
El resultat d’aquesta dinàmica queda clar i assenyala una excepció catalana, però diferent de l’habitual perquè consisteix una clara victòria socialista quan s’està replegant en el conjunt d’Espanya i en feus tan històrics com Andalusia. A Catalunya el resultat electoral i per pactes a dues bandes, el PSC ha anat ocupant l’espai de la històrica Convergència, i només li queda per conquerir el que cada vegada més és un reducte, el govern de la Generalitat que està governat amb el suport d’una ínfima minoria parlamentària. El balanç a hores d’ara de tots aquests anys, des del punt de vista de l’autogovern català entès com el detentador d’una dinàmica pròpia independent de la lògica de la política espanyola, ha desaparegut. I els plantejaments i els resultats de l’independentisme, tant el que viu colonitzat pel pacte d’esquerres com el que pregona un enfrontament que no es veu per cap banda amb l’estat, és que l’únic que hem aconseguit és la marginalitat política de Catalunya.
