exclusió social

Els punts febles del pacte de la comunitat educativa contra l’exclusió escolar

Catalunya juntament amb Madrid són les dues comunitats que presenten un nivell més gran de segregació en raó de la situació socioeconòmica dels alumnes. És, per tant, lògic que hagi estat ben acollida la iniciativa promoguda pel Síndic d’un pacte contra l’exclusió escolar, que pugui lluitar contra aquest greu problema. L’acord es va assolir el passat 18 de març i tots els mitjans de comunicació li han donat el ressò que es mereix. Hi participen la majoria de partits de la cambra, totes les organitzacions de l’escola concertada i l’administració pública. Així com 122 ajuntaments de més de 10.000 habitants i diverses associacions de caràcter pedagògic.

L’acord, però, presenta dues febleses

La primera és que no s’ha pogut assolir un consens. No són els “Pactes de la Moncloa“ de l’ensenyament. S’han exclòs per diverses raons  PP i Cs perquè no s’han tingut en compte cap de les seves propostes, i per raons contràries a aquelles, la CUP, l’Austec, primer sindicat del sector públic, i la FGT, així com la Federació d’AMPAS públiques, la FAPAC. Tots aquests últims dissidents ho són per una única raó, perquè s’oposen a que s’assignin més recursos a l’escola concertada. La veritat és que si aquest increment de recursos no s’aplica, la redistribució d’alumnes entre centres escolars que és la única manera de lluitar a curt termini amb la segregació, esdevé impossible. I això fa que aquest sigui el punt estrella de l’acord: el nou decret d’admissió escolar, que entrarà en vigor el curs 2020-21, garantirà una reserva de places als centres amb menor concentració d’alumnes amb situació de vulnerabilitat i a tots ells se’ls garantirà la gratuïtat. Com sigui que aquesta característica no existeix en la pràctica a l’escola concertada, donat que l’aportació que fa la Generalitat per alumne és la meitat del cost de la plaça a l’escola pública, el Conseller d’Ensenyament s’ha compromès en el pacte a aportar la quantitat necessària de recursos perquè aquella gratuïtat esdevingui possible.

Conclusió: la inclusivitat dels centres dependrà bàsicament de la capacitat del Departament d’Ensenyament de pagar el 100% del cost de cada plaça en els centres concertats, perquè són aquests els que poden absorbir un major nombre d’alumnes per evitar els guetos escolars a altres escoles públiques. En quina mesura això serà possible amb un pressupost prorrogat és el punt feble crucial del pacte.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú