- La primera, òbviament, és la capacitat que es mulli i actuï en relació a l’aeroport del Prat. Aquesta és una demanda a crits. I de moment es desconeix la resposta.
- Cal saber com l’urbanisme de la ciutat s’articula amb el que ja està dibuixat de reforma del pla general metropolità i com encaixa un aspecte amb l’altre. De moment sembla que es tracta de dues qüestions diferents. En part, és lògic que sigui així, alhora que resulta molt negatiu, perquè Colau no tenia cap mena d’idea metropolitana, però d’un responsable socialista s’ha d’esperar un altre capteniment.
- La realització de l’ecobarri, un projecte privat de gran escala, beneit per l’Ajuntament als terrenys de l’antiga fàbrica Mercedes Benz a Sant Andreu. Són quasi 9 hectàrees que acolliran 1.300 habitatges i 350 veïns, el que dotarà a aquesta zona d’una densitat alta com la majoria de les de Barcelona, de 361 habitants per hectàrea. Però, l’ecobarri, i d’aquí el nom, es programa com un model de sostenibilitat amb grans espais verds. De fet, els promotors el defineixen com “un gran parc disseminat entre habitatges”, però per la densitat que presenta els habitatges tindran una ocupació efectiva del sòl que Déu n’hi do. L’objectiu és una gestió sostenible dels residus, de l’estalvi d’aigua, d’energia, la integració amb la natura. La gestió de la mobilitat que en aquest cas, en tractar-se d’una acció ex novo, sí que es pot concebre com una única superilla, amb tràfic amb els carres perimetrals, accés als cotxes pels pàrquings subterranis de tot el conjunt i cubicació arran de terra sense vehicles. Ara cal veure com es desplega això i fins a quin punt compleix amb els compromisos de temps i qualitat apuntats.
- Collboni es va comprometre a revocar el projecte dels comuns per a la Ronda de Sant Antoni, un forat negre de l’urbanisme de Barcelona que encara no ha trobat solució. Va anunciar que ho faria dins dels 100 primers dies com a alcalde, un termini que s’acabarà a inicis d’octubre.
- Una acció realment transformadora en els barris oblidats. Es tracta de llocs com Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, en els quals les condicions de vida són pèssimes i que requereixen una acció urbanística, econòmica i social que els dignifiqui i revitalitzi. L’estàndard del pla de barris no ha servit per resoldre els problemes profunds i, per tant, Collboni ha d’afrontar aquestes situacions amb noves respostes.
- L’abordatge d’atzucacs que té plantejats Barcelona des de fa temps. Un d’ells és el de la Rambla. La seva reforma porta 7 anys de retard i no es pot esperar més temps per dur-la a terme. Les obres s’han iniciat a pas de tortuga i l’alcalde ha de definir un compromís pel que fa a la seva finalització.
- Dins els forats negres de la ciutat un d’ells és el d’un barri emblemàtic i ben assentat, però que el turisme ha degradat d’una manera molt eficaç. Es tracta de la Sagrada Família. Aquest barri de quasi 52.000 habitants presenta una densitat total singularment alta per al que és Barcelona. Quasi 500 habitants per hectàrea i una densitat neta de més 1.000 habitants, per tant, és un dels barris que estructuralment ja està més atapeït, però a aquest fet se li afegeix el turisme, que ha esdevingut una plaga, desenes i desenes de milers de persones i centenars d’autocars es concentren cada dia en pocs carrers en torn la Sagrada Família. La conseqüència ha estat la destrucció del comerç del barri i la impossibilitat dels veïns de desenvolupar una vida normal. L’Ajuntament s’ho ha mirat a distància. Collboni no pot continuar fent-ho.
- Els grans espais buits de l’esquerra de l’Eixample. Ja fa temps que és un forat negre la Model. Una vegada més es demostra la imprevisió. Molts anys reclamant el seu traspàs a la ciutat i quan aquest es produeix la inacció municipal n’és la característica. Però és que molt aviat s’hi afegirà un segon forat, que serà el trasllat del Clínic als espais esportius de la ciutat universitària. Els efectes que pot acumular aquest despoblament d’activitats sobretot en el segon cas, són molt perillosos perquè poden contribuir a degradar l’esquerra de l’Eixample.
- La Sagrera. Si bé el ritme d’acabament de les obres ferroviàries progressa, tota la resta, l’urbanisme de l’entorn, està perfectament aturat i va per a llarg. Una ciutat territorialment petita i densa com Barcelona no es pot permetre aquests grans espais de no res per falta de dinàmica dels poders públics.
- L’ampliació de l’estació terminal de Sants i la reurbanització del seu entorn. És necessari disposar d’un calendari i d’un compromís concret sobre aquesta gran obra que la ciutat necessita amb urgència perquè ni l’estació és la que requereix una gran capital com Barcelona, ni l’entorn està ben aprofitat. Més ben dit, cada cop presenta més símptomes de degradació.
Loading ...
1 comentari. Leave new
Es clar q n’hi ha moltes, la Colau ha sigut lo pitxir q ha passat per l’ajuntament de Barcelona