Un sindicat d’estudiants que té com a molt mil afiliats ha convocat una vaga indefinida a les universitats catalanes i intentarà que regeixi amb l’ús de la violència, impedint l’accés a les aules per la força dels estudiants.
El fet que una organització numèricament petita pugui atrevir-se a convocar una vaga indefinida i alterar substancialment el treball a la universitat, dóna una idea del desistiment de responsabilitats que els rectors i degans de les universitats catalanes estan fent.
El dret a vaga és això, un dret, però en cap cas autoritza a impedir que els que no la volen fer hagin de sotmetre’s a la seva voluntat. I si això succeeix, i és obra d’una minoria, les autoritats universitàries tenen una gran responsabilitat per permetre-ho, perquè es fan còmplices de la vulneració dels drets dels seus alumnes.
Naturalment, tota aquesta greu alteració té conseqüències sobre els universitaris. Els de primer any ,perquè els impedeix avançar. Els dels últims cursos perquè els hi fa més difícil acabar, i globalment perquè genera un cost extraordinari que paguem entre tots. A més, aquest desori universitari, afavoreix d’una manera clara les universitats privades, que no es veuen afectades pel desordre.
Els pares i alumnes que vulguin poder cursar estudis d’una manera previsible a Catalunya, cada vegada més tendiran a les privades, si s’ho poden pagar, és clar. Com sempre, els més perjudicats seran els de sota, els que van a la universitat i van més justos de diners, de temps perquè treballen, els que han de desplaçar-se de lluny. Tot plegat és molt arbitrari.
Com arbitrari és impedir l’accés a l’estació de Sants a partir de les 7 de la tarda com va succeir ahir fent impossible que la gent que havia acabat la seva jornada laboral tornés a casa seva, i els que venien de treballar amb ganes de reintegrar-se a la seva llar tinguessin grans dificultats per sortir de l’estació. Renfe no va suspendre cap servei, i per tant la seva afectació com a empresa és marginal. Els que van pagar els plats trencats una vegada més van ser els treballadors.
I encara un tercer cost que roman ocult i que danyarà a joves i a les seves famílies. Es tracta dels empresonats pels aldarulls, que poden augmentar els pròxims dies, en la mesura que aquests continuïn. Aquestes persones, totes elles joves, corren el risc de rebre condemnes de presó. Dos, tres, quatre anys. Aquest fet significarà una greu interrupció a les seves vides, amb conseqüències que van més enllà dels anys de condemna. Per una banda perdran estudis o feina, i per una altra, aspecte no gens menor, durant molt de temps tindran antecedents penals que també tenen efectes concrets i negatius. Per exemple, no podran viatjar a EEUU, ni per estudis ni per feina, ni per cap altra raó, i això durant molt de temps. Tampoc podran aspirar a cap oposició oficial perquè els antecedents penals ho impossibiliten. En definitiva, les seves vides es veuran trasbalsades.
