L’error de Pedro Sánchez que li farà perdre les eleccions

Quin és aquest error?

Que ell i el seu equip no han sabut rectificar l’estratègia electoral, malgrat que l’escenari ha canviat radicalment amb la desaparició de Cs. Anem a pams.

Si s’observen els resultats per blocs de la sèrie electoral dels tres últims anys, es constata fàcilment que el bloc de la dreta, format pel PP, Vox, Cs i Navarra Suma, s’ha situat sempre per sobre del 44% amb una tendència continuada, moderada al principi i més accentuada després,  fins a situar-se en els valors actuals, en el 49%. El bloc d’esquerres format per PSOE, UP, Más País i Compromís no arriben mai al 42% i ha seguit la tendència contrària, ha anat declinant en el pas del temps per situar-se entorn del 37-38%. El bloc format per ERC, JxCat, PNB, Bildu, la CUP i BNG s’ha mogut entorn del 10% al llarg de tot aquest període.

Dues conclusions són evidents. El bloc de dretes és molt més gran que el d’esquerres, i fins i tot si se suma el tercer bloc independentista, percentualment continuen quedant lleugerament per sota.

El que ha passat és que aquell bloc de dretes estava dividit entre tres partits raonablement grans, mentre que a l’esquerra n’hi havia un de gran i un segon de més petit. Donat el sistema electoral espanyol i l’existència de nombroses circumscripcions petites que escullen 4 o menys diputats, els resultats en escons tendeixen a penalitzar aquells que queden com a tercera força o quarta i sobretot penalitzen la fragmentació i donen una prima al que queda primer.

La distribució dels vots del bloc de la dreta entre tres partits va fer que amb moltes circumscripcions el PP quedés com a segona opció electoral i això va facilitar que les primes en escons es concentressin en el PSOE.

Però, amb la desaparició de Cs aquest fenomen desapareix i només queden dos partits a la dreta que competeixen amb els corresponents dos principals partits de l’esquerra. El vot de Cs es concentra en el PP i es gira la truita, i aquest queda en primera posició en moltes circumscripcions.

Al llarg del mandat Pedro Sánchez, d’acord amb el que diu el manual d’un espai electoral molt fragmentat, ha jugat a la polarització, a alimentar els seus contra els altres. Però, amb la desaparició de Cs la disputa era una altra, era aconseguir guanyar base electoral captant una part d’aquests electors per evitar que anessin cap al PP. És a dir, el que es necessitava era un gir cap al centre. Sánchez ha fet tot el contrari, ha accentuat la polarització, ha negat el pa i la sal al PP i no ha buscat cap complicitat amb ell que permetés al PSOE guanyar imatge de moderació. Al contrari, l’ha radicalitzat.

Però és clar, a l’esquerra hi ha en aquests moments molts menys vots que a la dreta i, per tant, la tendència estructural és a perdre les eleccions. Per aquesta raó, una persona tan moderada i de tan bon nom com el president de GAD3, que ha assolit un gran prestigi amb les seves previsions electorals, s’atreveix a vaticinar ara que el PP li treurà 10 punts percentuals al PSOE quan es facin les eleccions a finals de l’any que ve.

Per què Sánchez ha comès aquest error tan greu? Segurament per una raó de caràcter, que està convençut que no comet errors i que, per tant, els seus plantejaments no exigeixen rectificacions, malgrat que a la pràctica la seva trajectòria política estigui plena d’elles. D’altra banda, a aquest fet estructural se li afegeix que Sánchez paga un cost, que no vol veure, per la seva gestió de la pandèmia i de la crisi econòmica. Des de maig de l’any passat el PP ha estat sempre per sobre del PSOE amb l’excepció de la breu crisi que va patir el març passat. Per tant, ara amb Feijóo l’únic que fa és consolidar una tendència ben visible.

No sembla que els canvis introduïts serveixin per rectificar l’error electoral que el porta a la derrota.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.