Les enquestes han encertat de ple i les eleccions als Länder de l’Alemanya de l’Est, Turíngia i Saxònia, s’han resolt d’acord amb el que es preveia.
Resultats a Turíngia
En el cas de Turíngia, el resultat ha estat:
- Alternativa per Alemanya (AfD): 33,4%
- Unió Cristianodemòcrata (CDU): 24%
- Aliança Sarah Wagenknecht (BSW): 16%
- L’Esquerra (Die Linke): 12%
- Partit Socialdemòcrata (SPD): 10%
- Els Verds (Die Grünen): 6%
- Partit Liberal Democràtic (FDP): 5%
Per tant, el triomf de l’AfD ha estat clar, superant la CDU per 9 punts. També és remarcable que l’Aliança Sarah Wagenknecht hagi assolit el 16%. Aquesta força, una escissió de l’esquerra de Die Linke, té molts punts de contacte amb l’AfD: ambdues són contràries a la guerra d’Ucraïna i partidàries de recuperar la bona relació amb Rússia, rebutgen la immigració amb contundència i defensen una millora dels salaris.
Aquests tres punts podrien fer possible el que en principi pot semblar contra natura: una aliança entre la dreta i l’esquerra extrema, que assolirien pràcticament el 50% dels vots. L’alternativa seria una gran aliança encapçalada per la CDU i amb els tres partits del govern, però aquesta quedaria lluny del 50% dels vots. A més, tant la socialdemocràcia com els verds i els liberals són una llosa electoral que tendeixen a restar.
Cal subratllar la caiguda extraordinària de l’esquerra (Die Linke), que ha passat d’encapçalar les anteriors eleccions i governar el Land a l’actual 12%.
Resultats a Saxònia
A Saxònia, els resultats han estat els següents:
- Unió Cristianodemòcrata (CDU): 31,5%
- Alternativa per Alemanya (AfD): 30%
- Aliança Sarah Wagenknecht (BSW): 12%
- Partit Socialdemòcrata (SPD): 14%
- L’Esquerra (Die Linke): 8%
- Els Verds (Die Grünen): 7%
- Partit Liberal Democràtic (FDP): 4%
A Saxònia ha guanyat per molt poc la CDU, amb una diferència de menys de 2 punts respecte a l’AfD. Aquestes dues forces sumades són clarament hegemòniques, ja que superen el 60% dels vots.
A diferència de Turíngia, ni tan sols numèricament té sentit una aliança de la dreta i l’esquerra extremes, perquè queden lluny de la meitat dels vots. Un fet no menor és que en aquest cas els liberals no tindran representació al Parlament, perquè no han assolit el 5%.
El declivi dels partits governamentals
No és una dada menor que els tres partits del govern hagin obtingut només entre 1 de cada 4 o 1 de cada 5 vots emesos. Això fa molt difícil que no s’acabin avançant les eleccions, perquè la fragilitat de l’anomenat govern semàfor —vermell, verd i groc (socialdemòcrates, verds i liberals)— és evident.
Causes de la revolució política a l’Alemanya de l’Est
Quines són les causes de fons d’aquesta mena de revolució política que s’ha produït en aquests dos Länder de l’est d’Alemanya? Hi ha unes causes estructurals. D’una banda, no s’ha superat del tot la diferència entre les dues Alemanyes, la del bloc de l’est i l’occidental.
A aquest fet s’hi afegeix que el món rural, important en aquests territoris, sobretot a Turíngia, se sent desatès enfront de les grans ciutats. No és un fenomen desconegut, perquè té una gran intensitat a França.
Per sota de tot això hi ha una part de la població, que els estudis sociològics situen en el 10%, que té una orientació autoritària i xenòfoba. També hi ha com a factor explosiu determinant la reacció negativa vers la immigració.
La immigració i la reacció política
La mesura extrema i recent de deportar 28 afganesos, malgrat el règim talibà, que va adoptar el govern alemany davant de les eleccions, dona una idea de com van les coses. Fins ara, les deportacions eren una paraula quasi proscrita en la coalició del govern, malgrat que Alemanya és un dels països que n’ha dut més a terme en el primer trimestre de l’any, juntament amb Suècia i França.
Per cert, també Espanya encapçala aquest rànquing, malgrat el discurs del govern, que com ens té habituats, per una banda, va el relat i, per l’altra, la pràctica, perquè ha expulsat prop de 3.000 persones. Quasi el triple del que ha dut a terme el govern de Meloni a Itàlia, malgrat que els estereotips dels mitjans de comunicació presentin unes imatges inverses als comportaments reals.
A tot això cal afegir que Meloni ha aconseguit una reducció substancial de l’entrada de fluxos il·legals, mentre que a Espanya s’han multiplicat.
La guerra d’Ucraïna i la crisi econòmica a Alemanya
Tot i aquests factors, l’element que ha disparat les expectatives dels radicals i ha enfonsat el govern de coalició és la greu crisi econòmica que viu Alemanya, instal·lada des de fa mesos a la frontera de la recessió econòmica. La causa d’aquesta pèrdua del motor econòmic d’Europa no és altra que la guerra d’Ucraïna i el conflicte amb Rússia.
Rússia era un soci ideal per a Alemanya. Li aportava energia amb seguretat i a bon preu; d’aquí els dos grans gasoductes que unien directament ambdós països (el segon i més recent va ser sabotejat per un grup ucraïnès). Alhora, Rússia era un bon mercat per als productes industrials alemanys.
Aquesta associació era tan important que va permetre a Merkel acordar una decisió revolucionària: posar data per tancar totes les centrals nuclears. Ara, amb el conflicte d’Ucraïna, el gas rus no arriba, el substitut —sobretot gas liquat dels EUA— és molt més car, i les exportacions s’han paralitzat.
Efectes de les sancions a Rússia
És una paradoxa. Les sancions no han afectat Rússia, que s’ha obert a altres possibilitats al marge d’Occident amb la Xina, l’Índia i el Sud Global, però han fet molt de mal al cor industrial d’Europa, a Alemanya, i progressivament els seus efectes es notaran a tota la UE.
La guerra d’Ucraïna primer va provocar un fenomen inflacionari del qual tot just estem sortint. I, a continuació, ha generat una depressió econòmica. D’aquí que els dos partits, Alternativa per Alemanya i l’Aliança Sarah Wagenknecht, que porten al seu programa deixar de contribuir a la guerra i reconstruir la pau i la col·laboració amb Rússia, s’hagin vist premiats en les eleccions.
Pel que s’ha apuntat, no és l’única raó, però sí que és el catalitzador final d’una sèrie de factors que demostren com el conflicte amb Moscou està erosionant greument la UE. I recordem que l’erosió mai és espectacular observada a curt termini, però és terriblement destructiva i difícil de revertir si no s’atura.
Loading ...
