En la volàtil i fragmentada política del segle XXI, tot és possible. I vet aquí que, després d’anys de moderació per intentar fer presentable el partit heretat del seu pare, Marine Le Pen corre el risc de ser ultrapassada per un candidat alternatiu que l’ataca des d’angle dret.
El personatge en qüestió que es podria atribuir aquest mèrit és un conegut escriptor, periodista del Figaro i tertulià, Éric Zemmour. Recordin aquest nom perquè podria donar molt a parlar en els propers mesos.
D’origen jueu algerià, Zemmour és autor de varis assaigs de gran impacte, entre els quals destaquen “El primer sexe”, una crítica ferotge a la feminista Simone de Beauvoir on denuncia la “feminització” de les societats occidentals i “Suïcidi francès”, on desenvolupa àmpliament la tesi d’un afebliment de l’estat-nació francès des de maig de 1968.
Més recentment ha publicat “Destí francès”, un repàs de la història del seu país en que conclou que França s’exposa a una guerra civil a causa del pes creixent de l’islam.
Els sondeigs més recents apunten que Zemmour obtindria un 15% dels vots, mentre Le Pen se situaria a menys del 17%
Conegut precisament per les seves posicions sobre la immigració musulmana a França, els sondeigs més recents apunten que Zemmour obtindria un 15% dels vots, mentre Le Pen es quedaria a menys del 17%.
L’actual president Emmanuel Macron arribaria en primera posició amb un 25% dels vots. És el percentatge més elevat dels darrers mesos, però també un sostre que no aconsegueix trencar.
El sistema electoral francès, de dues voltes, podria fer que Macron s’hagués d’afrontar no amb Le Pen, sinó amb Zemmour. Una perspectiva que segons es diu li incomodaria enormement, ja que Zemmour, a diferència de Le Pen, és reconegut per les seves capacitats d’oratòria i de debat.
A més, si bé Zemmour ha pres posicions més a la dreta que Le Pen, podria combinar-les amb una major capacitat d’atraure votants que es neguen encara a votar al partit fundat per Jean-Marie Le Pen. A diferència de Le Pen, Zemmour forma part de l’elit intel·lectual parisenca i podria comptar amb més suports a les institucions de l’estat.
Si bé Zemmour ha pres posicions més a la dreta que Le Pen, podria combinar-les amb una major capacitat d’atraure votants que es neguen encara a votar al partit fundat per Jean-Marie Le Pen
El discurs de Zemmour és molt més elaborat, i es recolza sobre la necessitat de recuperar les arrels cristianes de França, fet que podria també atraure l’electorat conservador, que mai ha recolzat Le Pen. Fa poc, Zemmour fou rebut pel primer ministre hongarès, Viktor Orban.
De fet, tant Zemmour com Macron foren alumnes del prestigiós Institut de Ciències Polítiques de París, més conegut com SciencesPo.
No obstant, per a Zemmour no serà tant fàcil arribar a la segona volta que tant somia contra Macron: un altre sondeig recent revelà que és el candidat que més antipatia genera entre els francesos, per davant de Marine Le Pen.
Un resultat que es pot explicar certament per la duresa del seu discurs, però també per una certa caricaturització que en fan nombrosos mitjans de comunicació. Paradoxalment, els mateixos que estan propulsant Zemmour a l’arena política.
Estem encara molt lluny de la primera volta, prevista el 10 d’abril de l’any vinent. Queden molts interrogants, el primer dels quals és l’oficilialització de la candidatura de Zemmour, encara pendent.
També caldrà veure quina posició pren el partit conservador francès, Els Republicans. Immers en una profunda crisi des de la derrota de Nicolas Sarkozy contra François Hollande al 2012, tampoc ha designat encara qui serà el seu candidat.
Segons els darrers sondejos, la personalitat dels Republicans que suma més suports, Xavier Bertrand, només aconseguiria un 14% dels vots. El outsider Michel Barnier, ex-negociador en cap del Brexit, es quedaria tan sols amb el 11%.
El que és cada cop més clar és la desaparició de les esquerres del joc polític francès d’alt nivell
En qualsevol cas, el que és cada cop més clar és la desaparició de les esquerres del joc polític francès d’alt nivell: els únics candidats amb opcions reals se situen tots a la dreta de Macron, i ell mateix manté una posició ambivalent al centre que li val les crítiques de la resta de forces polítiques.
En aquest sentit, les darreres enquestes apunten que cap candidat d’esquerres (incloent l’extrema esquerra) ni ecologista aconseguiria ni tan sols un 10% dels vots.
