Macron eleccions

L’abstenció fulmina Macron en les eleccions regionals de França

És arriscat extreure conclusions d’unes eleccions en les que tot just va votar un de cada tres electors. Però de la primera volta de les regionals franceses, celebrada el passat diumenge 20 de juny, es poden fer diversos comentaris.

El primer i més evident és el rebuig generalitzat dels francesos cap al seu president, Emmanuel Macron. És inaudit que el partit en el govern obtingui tan sols un 10% dels vots totals.

Tan sols un 3% dels electors va concedir la seva confiança a Macron

Si es té en compte, a més, que l’abstenció es va situar en el 66,7% (la més gran des que Charles de Gaulle va fundar la Quinta República), tan sols un 3% dels electors va concedir la seva confiança a Macron. La xifra és tan baixa que dóna vertigen.

La patacada per Macron és encara més forta si es té en compte que durant aquestes últimes setmanes es va implicar a fons donant una gira per França que li va valer crítiques per fer campanya encoberta. També va mobilitzar a la plana major de govern per donar suport als candidats del seu partit, La República En Marxa (LREM).

Tot i això, com recull l’editorial de Le Figaro del dimarts 22 de juny des del palau de l’Elisi no ha arribat cap autocrítica del desastre electoral.

El segon gran titular que han deixat aquestes eleccions ha estat el fiasco del Reagrupament Nacional (ex-Front Nacional) de Marine Le Pen. En efecte, les múltiples previsions que auguraven un clar avanç d’aquesta formació no s’han complert.

De fet, respecte a les eleccions regionals de 2015, el RN ha perdut en valors absoluts més de 3,3 milions de votants. Fa cinc anys, Le Pen sumava el 28% dels vots totals de la primera volta, mentre que aquest any només ha obtingut el 19%.

No obstant això, cal posar aquestes xifres en perspectiva. En primer lloc, el RN ha estat en qualsevol cas la segona força més votada darrere de la dreta tradicional, Els Republicans (LR).

En segon lloc, el seu electorat majoritari, els joves, s’ha abstingut de forma desproporcionada: el 82% dels francesos menors de 35 anys no ha anat a votar.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

De fet, segons un sondeig Ifop-Fiducial, l’abstenció ha fet perdre a Le Pen al 71% dels seus electors.

A l’extrem oposat, la major mobilització de la gent gran que ha suposat uns resultats sorprenentment bons per als partits més tradicionals del panorama francès.

Els Republicans (LR) i el Partit Socialista (PS) han aconseguit respectivament el 28% i el 18% dels vots a escala nacional.

Paradoxalment, LR i el PS són dues forces polítiques que durant els últims anys han estat totalment escombrades del panorama polític francès, sent reemplaçades per LREM i el RN.

En aquesta primera volta de les eleccions regionals franceses la dreta i l’esquerra tradicionals s’han beneficiat de la seva inèrcia històrica, de la seva major presència a nivell local i de la major mobilització de l’electorat d’edat avançada.

Llegir aquests resultats amb la vista posada en les eleccions presidencials previstes l’any que ve és un error

No obstant això, llegir aquests resultats amb la vista posada en les eleccions presidencials previstes l’any que ve és un error: res en ells indica que LR o el PS tinguin ara per ara opcions de recuperar la presidència de la República Francesa.

Sense líders carismàtics i amb el debat polític francès tallat a mida per a un nou duel Macron-Le Pen (el representant de la globalització contra la líder del sobiranisme estatal), de moment res indica que els partits tradicionals puguin aspirar a governar França de nou.

Tot i la bufetada electoral que Macron acaba de rebre, la seva falta d’autocrítica ja comentada deixa clar que l’única opció per la qual segueix apostant per ser reelegit el 2022 és enfrontar-se de nou a Marine Le Pen.

En aquesta primera volta de les eleccions regionals, els francesos han demostrat el seu rebuig tant a l’un com a l’altre. Però fora de Macron i Le Pen, de moment no sembla que tinguin cap altra opció.

Davant aquest dilema, l’abstenció a França seguirà previsiblement a l’alça.

A l'extrem oposat, la major mobilització de la gent gran que ha suposat uns resultats sorprenentment bons per als partits més tradicionals del panorama francès. Click To Tweet

Creieu que la concessió dels indults són l'inici de la solució del conflicte a Catalunya?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú