El que és vital saber per protegir-se del coronavirus

L’alarmisme, que no és només inútil, sinó també contraproduent perquè augmenta els perills, s’ha de corregir amb bona informació i raciocini. Aquí té les principals dades que ha de conèixer per afrontar racionalment el problema del coronavirus:

1. Els símptomes. No totes les situacions que aportin unes dècimes de febre o el mocs del nas ens han d’alarmar. Els dos símptomes reals i concrets més comuns del coronavirus són, en primer lloc la febre, que afecta un 90 per cent dels malalts, i la tos seca, que és una característica del 70 per cent dels afectats. En contrapartida, els mocs i la congestió nasal no acostumen a indicar el contagi pel virus.
2. La mortalitat. Ha de saber que la seva incidència és molt baixa en els menors d’edat. La taxa de mortalitat està situada en un 2 per cent en relació amb el nombre de malalts, però varia molt d’acord amb l’edat de la població afectada. A la gent més jove no supera les dues dècimes, i per tant, s’acosta molt a la de la grip comuna situada en el 0,1 per cent. En contrapartida, en les persones de més de 60 anys pot ser del 15 per cent. Són elles, especialment si a més pateixen algun tipus d’afectació que pugui disminuir les seves defenses, les que han d’adoptar més precaucions. Per sobre dels 80 anys l’afectació encara és més gran. La previsió és que la taxa de mortalitat fora de la Xina, i en els països com el nostre, dotats d’un bon sistema sanitari, tendeixi a decréixer en la mesura que augmenten el nombre de casos, fins situar-se en l’1 per cent.
3. El contagi. El virus penetra en el cos humà bàsicament a través de la boca, el nas i els ulls. Es pot contagiar a partir de les petites gotes d’humitat que desprenem en l’exhalar l’aire i en conversar. Però aquesta via té un recorregut limitat, perquè la seva densitat fa que difícilment puguin travessar més d’un metre de distància, caient sobre la superfície més propera. També pot transmetre’s a través de les mans. Tot això fa que una forma freqüent de contagi sigui a través de les nostres mans, que hagin tocat alguna superfície en la qual encara romania el coronavirus, que pot viure algun temps en aquestes condicions. D’aquí la importància de rentar-se sovint les mans. No cal un gel protector, encara que sigui més eficaç, n’hi ha prou amb un bon ensabonat de 20 segons, com a mínim, per sotmetre a continuació les mans a un fort raig d’aigua de l’aixeta. En ocasions concretes, si es considera necessari, sí que pot practicar-se una desinfecció addicional amb algun element casolà, per exemple aigua oxigenada diluïda en aigua normal per friccionar les mans. Però l’important és l’altre, el rentar-se sovint les mans, perquè són elles i a través dels gestos instintius que repetim al llarg del dia, de tocar-nos el nas, la boca, els ulls, el mecanisme habitual d’infecció. Tot allò que estigui en contacte amb les mans de moltes persones diferents és un focus teòricament potencial.
4. El tractament. En principi, com succeeix amb la majoria de virus, són les defenses de l’organisme que el combaten i vencen. Per a casos realment greus ja s’ha determinat que existeix un antiviral que resulta eficaç, que ve usant-se contra altres atacs vírics, el Remdesivir. També s’està començant a practicar la recollida d’antisèrums de pacients que han vençut la infecció i la generació d’anticossos al laboratori que neutralitzen el virus. Al mateix temps s’estan provant nous antivirals. Hi ha vacunes en fase prèvia de proves a humans, si bé el temps habitual per disposar-ne és d’un any. En aquest cas és possible que el temps sigui menor.
5. Quant durarà el problema. És la pregunta del milió. Ningú ho sap del cert. El millor que es pot dir és que en el focus inicial de la Xina el nombre de casos ja és decreixent, així com la mortalitat. Però la seva extensió global està lluny d’haver-se consumat. És possible que la proximitat de l’estiu impacti negativament sobre la virulència del virus, però això no vol dir que no pogués recuperar-se durant el proper hivern. Altres atacs de virus en el passat, com el SAR, també amb origen a la Xina, han acabat desapareixent, però també la seva mortalitat de l’ordre del 10 per cent era superior, i aquest fet sempre dificulta més la seva propagació. És possible que desaparegui, però també pot quedar com un una epidèmia recurrent, igual que la grip. Per quan això succeeixi la panòplia de respostes sanitàries serà molt superior, perquè disposarem de vacuna i d’antivirals molt verificats. Dos problemes sí que planteja aquest tipus de virus. D’una banda, en determinades persones pot ser contagiós abans que es manifestin els símptomes. D’altra banda, s’ha demostrat que pacients donats d’alta perquè ja no manifestaven cap símptoma poden seguir sent portadors.

En definitiva, no és un fet intranscendent, però tampoc és una catàstrofe de proporcions tràgiques. Poc té a veure amb els problemes que en èpoques tan properes com el segle XIX havien d’afrontar les nostres ciutats, amb malalties altament contagioses i mortíferes. El pitjor del coronavirus és la histèria, que s’ha d’evitar com sigui.

Si li ha resultat útil, comparteixi aquesta entrada en el seu twitter: