El proteccionisme econòmic avança a mesura que les tensions polítiques augmenten

Fa tan sols vint anys, a cap govern se li passaria pel cap posar sobre la taula subsidis per les seves indústries i aranzels sobre els productes importats.

Ara, però, la rivalitat entre la Xina i els Estats Units d’una banda, i els inconvenients de les cadenes de subministrament globals durant la pandèmia per l’altra, han fet que arreu del món els governs vulguin protegir la seva indústria de l’estranger.

En efecte, aquestes circumstàncies estan esquerdant en el consens mundial econòmic sobre les bondats del lliurecanvisme.

Geopolítica i economia internacional

El retorn de tensions geopolítiques enterrades des de la Guerra Freda ha fet que, de Washington a Pequín, passant per Londres, Brussel·les o Nova Delhi, tots busquin l’autonomia econòmica i la salvaguarda dels seus respectius sectors estratègics.

És ben sabut que geopolítica i economia internacional van de la mà. De fet, l’última onada de globalització va començar en els anys 80 de segle passat amb el neoliberalisme de Reagan i va tenir el seu boom en els 90 gràcies a la fi de la Guerra Freda.

Llavors, tots els governs competien per deixar el màxim de terreny possible al sector privat i atreure inversions, no per preservar el que ja tenien.

Dit d’una altra manera, les polítiques de liberalització s’acompanyen d’un clima polític internacional calmat.

Ara està succeint exactament el contrari. Amb les tensions entre estats en augment, els governs intervenen de forma creixent en l’economia per protegir-se de les maniobres dels seus rivals.

Amb les tensions entre estats en augment, els governs intervenen de forma creixent en l’economia per protegir-se de les maniobres dels seus rivals

El cas de la Xina i els Estats Units és el que més clarament es troba a l’origen de la nova onada proteccionista: a mesura que la confiança entre Washington i Pequín disminueix, amb més recel contemplen la dependència econòmica mútua. Tots dos ambicionen ara ser independents de l’altre perquè consideren la dependència una vulnerabilitat.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

En aquest nou paisatge, l’objectiu a assolir es resumeix en dos conceptes clau, segons l’especialista Gideon Rachman del Financial Times: producció nacional i seguretat del subministrament .

Les dues superpotències de moment ja han fet passos per assolir tots dos objectius. Estats Units ha prohibit l’exportació de certes tecnologies a la Xina, i s’està discutint la subvenció directa de la producció nacional de semiconductors.

Pel que fa a la Xina, parteix d’una posició tradicionalment molt més tancada i proteccionista que la dels Estats Units. Ara, però, ha redoblat els seus esforços per realitzar avenços tecnològics trencadors i preveu seguir creixent de forma interna, depenent cada vegada menys de les seves exportacions.

La lògica que s’instal·la, escriu Rachman, és la pròpia d’una carrera d’armaments. Cada part justifica les seves accions com una resposta a les de l’altre bàndol.

Una lògica contagiosa

Es tracta també d’una lògica contagiosa. Arran de la competició entre Washington i Pequín, cada vegada són més els països que tenen por de quedar presoners d’ella.

L’Índia, per exemple, rival natural de la Xina per la seva proximitat geogràfica i potencial econòmic i demogràfic, també ha adoptat una política proteccionista per assolir l’autonomia estratègica.

Fins i tot la Unió Europea, que deu la seva mateixa raó de ser a la màxima de “a més intercanvis econòmics, menys guerres“, es s’inclina ara per defensar la seva economia i fer-la menys dependent de l’exterior.

Un exemple clar del clima proteccionista que s’instal·la pel món sencer es troba en les vacunes contra la Covid. Tothom està formalment d’acord amb exportar als països més pobres. Però en la pràctica ben poques dosis s’han enviat a Àfrica, i la proposta de Biden de retirar les patents de les vacunes arriba quan els Estats Units estan a setmanes de la immunitat col·lectiva.

En temps de crisi, el proteccionisme sembla de sentit comú

I és que, en temps de crisi, el proteccionisme sembla de sentit comú. “Compreu Americà, va demanar el president Biden. Però de fet no cal insistir molt: com diverses enquestes a Europa han confirmat, els ciutadans volen comprar cada vegada més productes nacionals .

La nova onada de proteccionisme posarà a prova les convencions dels economistes, qui han defensat el lliure canvi com a única font de pau i prosperitat duradores.

Creieu que el Govern d'ERC i Junts per Catalunya durarà tota la legislatura?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú