Pot la Xina desbaratar el sistema de defensa nord-americà prohibint les exportacions de minerals rars?

Augmenta la inquietud als Estats Units per les potencials conseqüències de la guerra comercial amb la Xina. No es tracta solament de la 5G de Huawei o de components d’alta tecnologia, sinó també de matèries primers.

Les armes per lluitar les guerres del segle XXI necessiten minerals estratègics rars. Per a determinats elements, la Xina és el principal productor i exportador mundial. Algunes estimacions senyalen que la Xina controla fins al 90% d’aquests mercats estratègics.

Si Pequín imposa restriccions o vetos d’aquests minerals en resposta a la creixent pressió nord-americana, les forces armades, i més en general, el sistema de defensa i seguretat nacional dels Estats Units (i de retruc, el dels països europeus) podria afrontar problemes.

Al Congrés nord-americà, la diputada de la Cambra de Representants Chrissy Houlahan, del Partit Demòcrata, ha proposat una llei que, si és aprovada, obligaria al Pentàgon a traçar un pla per interioritzar l’extracció de minerals estratègics i assegurar línies d’abastiment segures per les necessitats de defensa nacional.

Els demòcrates, a pesar de la seva oposició furibunda a la política exterior de Donald Trump, comparteixen en bona mesura la visió de la Casa Blanca respecte el desafiament xinès.

La situació quasi bé monopolística xinesa constitueix no només una amenaça militar: la Xina controla la major part de la producció de minerals que són necessaris també per la fabricació d’aparells civils, incloent els telèfons mòbils.

Una amenaça evident que ha passat desapercebuda

Segons Houlahan, la Xina ha dut a terme una campanya molt específica dirigida a concentrar l’explotació d’aquests recursos. I això inclou també la seva extracció a zones externes al seu territori nacional, com a l’Àfrica. A nivell mundial, Beijing concentra cada cop més volum del mercat de minerals estratègics, i emmagatzema zelosament immenses reserves.

La diputada, que és química de formació, afirma que, a diferència dels Estats Units, la Xina ha entès des del començament que el control del mercat de minerals rars és una qüestió no solament econòmica sinó també de seguretat nacional. Concentrant reserves i zones d’extracció, el govern xinès podria decidir la oferta i, per tant, imposar els seus preus als mercats mundials.

La solució nord-americana s’assembla a la xinesa

Houlahan explica que part de la legislació que vol aprovar a Washington preveu l’acumulació de reserves de minerals rars en territori nord-americà. Més enllà d’això, vol també poder revendre una part de les reserves quan la quantitat acumulada d’un mineral concret s’estimi excedentària. És clar, d’aquesta manera els Estats Units s’assegurarien també poder influir en el preu mundial del mineral en qüestió.

Els països, com per exemple els europeus, que no segueixin polítiques semblants d’acumulació de reserves podrien doncs patir greus problemes d’abastiment en sectors estratègics.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú