El preu de l’habitatge asfixia la joventut

L’asfíxia econòmica que estan patint els joves a causa de l’alt preu de l’habitatge està arribant a màxims històrics. En l’actualitat el 81% dels joves entre 16 i 29 anys viuen amb els seus pares, vivint la majoria d’ells en la precarietat laboral.

Des de 2002 la xifra de joves independitzats no era tan baixa, sent inferior al 20%. Aquests mals resultats, presentats pel Consell de la Joventut, mostra la situació econòmica de la joventut. Considerant el sou mitjà d’aquest grup d’edat (uns 940 euros al mes), en l’informe s’estima que per a afrontar el cost d’un habitatge en solitari, incloent-hi el lloguer i les despeses, els joves que vulguin mudar-se a viure sols haurien d’aportar el 91,2% del seu sou. Fa 10 anys, el percentatge era del 57,4%. L’equilibrat és el 30%.

La reculada es produeix malgrat la millora de les dades d’ocupació per al col·lectiu. En 2018 va ser la primera vegada des de 2010 en què la taxa d’ocupació de la població jove va superar el llindar del 40% al tancament d’un any, un creixement que va començar en 2016. S’han reduït tant la temporalitat com la parcialitat. El problema és que el 55,5% dels joves continua tenint un contracte temporal, enfront del 26,9% del conjunt de la població. La xifra era gairebé 10 punts inferior (45,8%) fa vuit anys. A més, més del 25% té un treball parcial.

La realitat és que ara mateix gran part dels joves no poden permetre’s viure en lloguer, però tampoc comprar-se un habitatge. El preu màxim tolerable, segons han calculat en l’Observatori, seria de 81.339,4 euros, però el cost mitjà dels habitatges de segona mà és de 158.110 euros, i de 181.030 en el cas que siguin de nova construcció. A més, si s’en van de la casa familiar tenen més risc de caure en situació de pobresa o exclusió. La taxa se situa en el 34,8%, el valor més baix en els últims quatre anys. Però aquesta xifra ha avançat entre la població jove que té ocupació, segons es recull en l’estudi.

Barcelona: missió impossible

I per als joves de la capital catalana, trobar un habitatge dins de les seves possibilitats ja és una tasca titànica. Només en 3 dels 10 districtes que té la ciutat encara es troben lloguers amb un preu inferior als 800 euros mensuals. Aquests són Sant Andreu (787,59), Horta Guinardó (785,73) i Nou Barris (704,68).

En l’altre costat de la balança es troben els més cars, encapçalen els districtes de Pedralbes al capdavant (1.746,71), seguit de Tres Torres (1.602,49), la Vila Olímpica (1.444,62), Sant Gervasi Galvany (1.360,34) i Sarrià (1.334,22).

Ciutat Vella és el districte de la capital catalana on el cost del lloguer es va incrementar més de 2017 a 2018, dels 828,79 als 914,04 euros, un 10,3%. A l’altre costat va estar Sarrià-Sant Gervasi, la zona en la qual el preu va augmentar menys, dels 1.227,89 als 1.268,92 euros, la qual cosa representa una pujada del 3,3%.