Cada vegada és més freqüent que el govern de la Generalitat no necessiti l’oposició per ser desqualificat per alguna de les seves actuacions. L’últim incident en aquest sentit ha vingut de la mà del gran incendi de les comarques de l’Ebre, i com a conseqüència d’un article crític amb la imprevisió del Departament d’Interior gestionat per Miquel Buch, dirigent de JxCat, que ha estat publicat a la web d’Esquerra Republicana de Catalunya. Anava signat pel president de la Sectorial de Seguretat, Emergències i Protecció Civil d’aquell partit, Ricard Ruiz. Després que les xarxes se’n fessin ressò, el text va desaparèixer de la web oficial del partit republicà.
Una segona pugna s’està vivint a la Diputació de Barcelona, on JxCat cerca un pacte amb comuns i socialistes a fi d’assolir la presidència de la institució, desplaçant ERC. El pastís de la Diputació és important per la magnitud del seu pressupost i per la quantitat de personal de lliure designació que pot ocupar.
Però no es tracta només de la pugna cada vegada més dura entre JxCat i republicans, també en el si de la primera formació es produeixen fortes tensions en aquest moment com a conseqüència de la diferent posició que, davant la investidura de Sánchez, tenen els presos vinculats a aquesta organització, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, amb Puigdemont i Torra. Mentre que els primers són partidaris de l’abstenció sense demanar contrapartides, posició semblant a la d’ERC, els segons que controlen el grup parlamentari a Madrid a través de Laura Borràs i Míriam Nogueras, aposten pel vot en contra, en la línia de mantenir un pols permanent amb la governabilitat de l’estat espanyol.
En aquest context s’insereix un problema que s’arrossega de temps i que crea un greu desgast. És la paràlisi del govern de la Generalitat. La manifestació més coneguda és que vivim a Catalunya amb un pressupost que data del 2017. Això té poderoses implicacions pràctiques. Sense anar més lluny, com es podran fer efectius amb rapidesa els ajuts promesos per Torra a les zones cremades si no hi ha partides disponibles en aquest sentit?
Un altre indicador clar de la manca de funcionament del govern és que només s’han aprovat dues noves lleis perquè altres quatre textos legislatius han estat simples modificacions de normes ja aprovades. Això ha portat a un abús en la utilització dels decrets llei, 17 fins ara, una pràctica que erosiona el sistema parlamentari.
Però no es tracta només de no fer, sinó del que ja està fet i no funciona o ho fa amb resultats deficients. El cas més reiterat és l’aplicació de la renda de ciutadania, que havia de significar un gran impacte sobre la pobresa, però que no té cap mena de traducció en les xifres enregistrades sobre aquesta població. Un altre cas és la reiteració d’incidències cada cop més greus dels MENA tutelats per la Generalitat. Els dos últims casos d’agressions sexuals generen alarma i indignació. El govern faria bé que, en lloc de fer tant discurs favorable a l’acollida de refugiats s’esforcés per una adequada atenció als que ja hi són, de manera que no es produeixin tants casos que donen ales a justificar la xenofòbia. Malgrat les condicions ambientals en que vivim, el govern tampoc ha desplegat la llei del canvi climàtic en aquells articles que estan afectats per un recurs de l’administració central. En el mateix dèficit cal situar la legislació sobre el transport públic i el reglament de la llei de turisme del 2015 que, en el pràctica la converteix, precisament per aquella mancança, en un text poc operatiu.
