deute

El deute espanyol arriba a màxims històrics

Durant els primers set mesos d’aquest any 2020 el deute públic espanyol ha crescut en 102.000 milions d’euros (8,6%). Com a referència que permet comprovar la magnitud de l’evolució només cal assenyalar que en tot l’any 2019 la pujada va ser de 15.500 milions d’euros (1,3%). El deute públic espanyol torna a batre màxims i se situa en 1.291.212 milions d’euros, gairebé 1,3 bilions d’euros, equivalent a gairebé el 104% del Producte Interior Brut del nostre país.

El lleuger increment del deute al juliol es deu a l’augment de l’endeutament en l’àrea d’altres unitats de l’Administració Central i mínimament en la Seguretat Social, que han hagut de fer un esforç extra de despesa deguda a l’impacte de la crisi del coronavirus, a conseqüència de l’establiment de l’estat d’alarma el 14 de març i els reials decrets aprovats per a pal·liar la crisi. Mentrestant, Estat, Comunitats Autònomes i corporacions locals van reduir alguna cosa el seu endeutament respecte a juny.

Així, el deute de l’Estat a penes va baixar al juliol un 0,06% respecte al mes de juny, amb 652 milions menys, fins a la xifra d’1,153 bilions d’euros, romanent en els seus màxims històrics. Respecte a l’any anterior va repuntar un 9,6%, sumant més de 100.813 milions en els últims 12 mesos. Així mateix, el deute públic de les Comunitats Autònomes també va baixar alguna cosa al juliol, amb un descens respecte a juny de 1.409 milions d’euros, un 0,5% menys, fins als 303.446 milions.

Per contra, en l’últim any, el deute regional ha crescut un 1,3%, afegint 4.010 milions d’euros. Al seu torn, les corporacions locals van rebaixar el seu deute en el setè mes de l’any, amb una lleugera caiguda de 23 milions, fins als 25.026 milions d’euros, però presenten una reducció interanual del 5,4%, amb 1.442 milions d’euros menys d’endeutament. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ja ha alertat que per recuperar els nivells precrisis (95,5% a tancament de 2019), requerirà dues dècades de consolidació fiscal.

L’avanç mensual que publica el Banc d’Espanya no dóna la ràtio que aquesta xifra suposa sobre el conjunt del producte interior brut del país. Prenent com a referència la grandària de l’economia en concloure 2019, el deute estaria situat ja al voltant del 14% del PIB, la cota més alta des de 1906. Des de llavors, no obstant això, la crisi del coronavirus ha restat un 5,2% a l’economia en el primer trimestre de l’any i un altre 18,5% en el segon, en els majors alts i baixos des que hi ha registres. Així, prenent la dada preliminar proporcionada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per als últims quatre trimestres, al juny la grandària del PIB havia descendit ja fins als 1,17 bilions d’euros. Amb aquestes dades, entre la pujada de l’endeutament i la caiguda de l’economia, la ràtio de deute sobre PIB estaria al voltant del 110%, el més alt des del 123% de 1903.

Cal tenir en compte que la crisi ha incrementat ja la despesa pública en 26.000 milions addicionals i ha restat 72.000 milions d’euros a la recaptació, segons les estimacions publicades aquesta setmana per la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas), la qual cosa amenaça amb incrementar el dèficit del 2,8% de 2019 entorn del 12% a la fi d’enguany. Un desfasament entre ingressos i despeses que correrà a compte d’un major endeutament.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ja ha alertat que per recuperar els nivells precrisis (95,5% a tancament de 2019), requerirà dues dècades de consolidació fiscal. Click To Tweet
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú