El Consell de la Seguretat Nuclear d’Espanya investigarà les baixades de producció de les centrals nuclears que no responen a una causa tècnica. Les “baixades de càrrega” han augmentat molt des de l’any passat. El CSN les analitzarà des del punt de vista de la seguretat, que és la seva competència, per si veu necessari regular-les.
Des de la perspectiva dels usuaris, aquesta pràctica de les empreses té implicacions econòmiques, perquè retira energia barata del mercat i pot fer pujar el preu de la llum. Les “baixades de càrrega” impliquen una baixada de la producció, i en els últims anys s’han registrat, durant un o més dies en cada cas, amb descensos d’un 30%, un 35% i fins a un 43% en alguna central. I no per problemes tècnics, sinó per decisió dels seus amos.
Segons dades del CSN als quals ha tingut accés la Cadena Ser, en 2018 es van sumar a penes 230 hores de descens de l’activitat al parc nuclear espanyol per aquesta causa. En 2019 van ser 350. Però en 2020 es van disparar fins a 2650. I enguany, només al gener i febrer, van sumar ja gairebé 800. La recerca del Consell de Seguretat Nuclear se centrarà en els aspectes vinculats a la seguretat d’aquestes pràctiques, noves en la seva intensitat actual -informen fonts pròximes al regulador- per a establir possibles protocols d’actuació si el veu necessari.
Però des de la perspectiva dels consumidors la baixada de producció d’una nuclear té incidència en els preus: retira energia barata del mercat, i propícia que entre una altra més cara per a cobrir la demanda que marqui preu a totes les altres, amb el que menys nuclear sol implicar una pujada del rebut de la llum.
Aquest succés coincideix amb l’estratègia de la Unió Europea de crear un nou estàndard de bons verds i suport a les empreses més petites. No s’ha acordat encara si els projectes relacionats amb energia nuclear i gas natural caben dins d’aquesta mesura. Les opinions sobre la idoneïtat permanent o temporal de les tecnologies per als esforços de descarbonització difereixen substancialment entre els dos estats membres més grans de la UE, França i Alemanya.
Alemanya i altres estats més escèptics sobre el paper de l’energia nuclear en l’intent d’Europa de tornar-se climàticament neutral van advertir contra la inclusió de la tecnologia fins poc abans del llançament de l’estratègia, citant preocupacions sobre la seguretat dels reactors i la qüestió no resolta de l’emmagatzematge de deixalles nuclears.
Aquesta pràctica de les empreses té implicacions econòmiques, perquè retira energia barata del mercat i pot fer pujar el preu de la llum Share on X
